El més emocionant l'intercanvi amb Alemanya

Aquest any vaig tenir la meva primera experiència d’intercanvi amb alumnes d’un institut alemany que van venir a Premià. Van arribar  molt  tard per la nit, i malgrat que ells sopen molt d’hora, encara no havien sopat.

Al dia següent, jo i la meva companya d’intercanvi, vam anar juntes a l’Institut caminant, ella es va quedar a la porta del “Insti” amb els seus companys alemanys, havien de fer una excursió per Barcelona i nosaltres vam anar a classe.

A les 14:30 vaig anar a casa com de costum i després de dinar vaig haver d’anar a buscar-la a l’estació de tren, amb altres companys de l’Institut, la Mar i el Pol.

Els vam portar a donar un tomb per Premià, amb la resta de nens de l’intercanvi, varem menjar un gelat i més tard ens vam anar a la platja.

Al dia següent vam fer una excursió juntament amb ells, i al vespre vam anar tots junts a sopar al McDonals.

El dissabte vam fer un dinar tots junts, i el diumenge els meus pares ens van portar d’excursió a Sitges i mes tard a veure botigues.

El dilluns vam tornar a fer una excursió per Barcelona amb ells, i per la tarda vam berenar la Sophia, la Jasmin, la Mar i jo, i vàrem fer un pastís a casa de la Mar. A l’endemà vàrem fer la darrera excursió i al dia següent ens vam acomiadar.

Van ser uns dies emocionants i molt divertits.

EL MILLOR MOMENT

En realitat, hi han hagut moltíssims bons moments en aquest curs, però com que me de quedar amb un em quedaria quan vam fer el crédit de sintesí. Perquè anavam molt estressats perqué al principi vam comensar molt lent en comensar a fer el treball i tot, i llavors al final s'ens va acumular la feina, però la sensació de treball en equip m'agradava molt, pèrquè estavam tots molt units i ajudantnos els uns als altres. Durant el credit de sintesí, el últim dia de credit vam haver de quedar bastant d'hora per acabar de repassar tot, per ensayar com ho fariam, per acabar la torre etc. I aquet moment es el que em va agradar més perquè ens reiem molt mentres ensallavam, ens feiem les nostres mirades perquè un rigués i es desconcentres en ensallar( però això només ho feiem mentres ensallavam). També uns feiem de jutges per opinar com ho feien de bé o malament, i ens deiem en el que haviem de millorar. Allà estava el germ'a del clemnte que ens mirava amb una cara molt rara de no estar entenen res que en reiem moltíssim.

La notícia

Sens dubte el millor moment d'aquest curs va se quant  la Marga va tocar la porta de la classe  i va entrar  en mig d'una classe de castellà i a uns quants ens va cridar per que  sortíssim fora amb ella. A fora ens  diu que aquells 5 afortunats teniem plaça per anar a Alemanya; se'm van obrir els ulls com dues taronges !!! 
Li vaig llençar una mirada de felicitat a la Claudia Moreno i vam començar a planejar de tot el que podrem fer allà...
Quant vam tornar a la classe em baix relaxar, ja que havia estat les 2 setmanes anteriors tot el dia pensant si:  aniré o no aniré, aniré o no aniré....?
Al final vaig anar. Va ser més divertit , interessant del que havíem planejat.

Curs 2013-2014

El millor moment que vaig tindre en el curs 2013-2014 va ser la semana del crèdit de síntesi , encara que amb el meu grup els tres últims dies per fer la presentació van ser una mica estressants perquè ens possavem molt nervioses.Va ser el millor moment perquè no feiem el que feiem en una clase normal i també vam fer nous companys, també vam probar com eren altres profes, els tallers i les excursions...
Em va agradar perquè entravem al institut més tard i sortiem més d'hora però al mateix temps dins de l'aula passavem moltisima calor , i això ens feia estressar-nos encara més, però tot va anar molt bé.
On vam pasar por de veritat va ser el dia de la presentació , cuan pensavem que estavem preparades però una noia del nostre grup es va possar nerviosa i en mitg de la presenació es va possar a plorar però totes la vam animar i va agafar forçes per continuar i alfinal tot va sortir rodó.
Aquet treball em va servir molt per centrarme més.

                                                         

                                              ACTIVITAT 1: EL MILLOR MOMENT





* El millor moment enguany a l'institut, va ser tota aquella setmana del treball de sintesi. Per a mi va ser un del millors moments entre tants durant tot el curs, perque havíem sortir de la rutina, cada dia eren els mateixos companys, els mateixos professors, les mateixes aules. En el treball de síntesi teníem altres companys, professors nous, sortides, tallers per fer... Va ser una setmana molt divertida, vam aprendre moltes coses, van fer un equip amb 3 personas que potser no haviem parlant durant tot el curs. Els tallers van ser molt interesants, i divertits. La excursió va ser molt interesant, ens van explicar moltes coses. Els professors et deixaven fer mes coses, estaven mes enrotllats amb els alumnes, ells tambe tenien en compte que quedava molt poc per fi de curs. Potser el meu millor moment ha sigut aquest, nomes perque sabia que ja faltaven pocs dies perquè acabés l'escola. Dons per mi el millor moment enguany a l'institut ha sigut la setmana del treball de sintesi.

"Bonus"pati

En realitat, hi ha molts moments que han sigut molt agradables durant aquests dos anys d'institut però recordo molt bé un d'ells.

Era un dia qualsevol en la típica i aburrida hora de matemàtiques, la classe acabava a les 11:30 i després anàvem al pati. tots estàvem fent els deueres cuan a les 11 en punt, que quedava mitja hora per sortir al pati, la Anna María va dir:
- Vinga recolliu les coses
Tots ens vam mirar sense saber què fer, ens vam adonar que no s´havia donat compte que quedava mitja hora de classe.
Llavors, actuant amb normalitat, ens vam aixecar tots i vam sortir.
Baixàvem les escales de l'edifici rient i a la vegada molt sorpresos per l'error de la professora.
El pati estava totalment dessert i em va arribar al cos una gran sensació de benestar al pensar que teníem una hora sencera de pati.
Cuan ja feia 10 minuts que érem allà, l'Anna María va baixar corrents a buscar-nos per dir-nos:
-Ei! Va! pujeu que encara no a acabat la classe! No m'havia donat compte.
Nosaltres fèiem veure que tampoc ens havíem adonat  i ens feiem els sorpresos pero li vam suplicar que ens deixès quedarnos allà.
Ella va fer un gest de compassió cap a nosaltres i ens va dir que sí. Una resposta que mai hauríem esperat d'ella.

"El millor moment"

En aquest curs hi han agut molts moments bonics, desde el primer dia que vaig començar, esclar que també hi han agut moments no massa divertits, trists, aburrits, però també hi han agut ...com tots suposo. No sabria definir el millor moment, però potser va ser quan em van entregar les notes, ja què hi van haver unes quantes per les quals em vaig sorprendre, perquè creia que em ficarien menys nota i em vaig alegrar molt quan les vaig veure. 
La recollida de notes també va ser un dels millors moments perquè s'acabava un curs complicadet, i perquè era l'inici de les vacances després de 9 mesos d'estudis. Igual que dic que va ser un moment esperat, també va ser un moment no molt agradable gràcies als deures d'estiu...
Ara queda disfrutar del que queda de vacances i passar-ho genial amb ela mics, la família, etc. I anar fent els deures, esclar, però què és el que menys gràcia em fa.

Millor moment

Recordo que el millor moment del curs va ser dins de l'institut, quan la Marga va entrar a classe per dir els que anaven a Alemanya. Estava a classe de castellà amb la Maria Josep corregint els deures entre tots, quan de cop i volta va picar algú a la porta. Era la Marga, en aquell moment no me'n recordava que ella era la professora d'alemany però m'imaginava que venia per parlar sobre els que anaven, perquè tenia uns quants papers a les mans. Va dir un parell o tres de noms i vaig pensar ''suposo que el següent nom que nombrarà serà el meu'' però va dir un altre i llavors vaig pensar ''ai que no m'han escollit''. En aquell moment van dir el meu nom i va ser com si m'hagués tocat la loteria, estava molt content. Al sortir de classe amb tots els altres que també havia dit ens van donar els papers amb informació dels nostres companys alemanys, vaig veure que el meu era bastant alt i tenia un any més que jo, però no havia repetit cap curs, tenia un conill i un germà que quan vaig anar a Alemanya no vaig tenir el plaer de parlar amb ell.

El millor moment

El millor moment d'aquest curs per mi va ser quan la Marga la professora d'Alemany i responsable del intercanvi va picar a la porta de la classe i ens va anar cridant un a un les persones que aniriem a Alemanya per practicar i millorar l'anglès.
Jo, en aquell moment em estava molt emocionada i conteta ja que podria disfrutar d'un magnífic intercanvi.
També ens va donar uns papers on ens explicava com era la nostra corresponsal, si tenia alguna al·lèrgia i com era la seva família.Totes les parelles tenien coses en comú, la Miriam i jo ens assemblavem molt. Aixó també va facilitar les coses. També estava el seu correu electrònic i des del  moment que vaig arribar a casa vaig començar a comunicar-me amb la Miriam. Al poc temps vam ser molt bones amigues.

La primera part del intercanvi va ser a Catalunya, al veure per primera vegada a la Miriam vaig pensar que seria molt tímida peró després vaig descobrir que era una molt oberta i simpàtica. Juntes vam passar una gran setmana.
La segona part era a Kirchhzarten, un petit poble de la Selva Negra, al arribar allà jo estava molt nerviosa ja que no sabía com eren els seus pares, al poc temps vaig poder veure que eren molt simpàtics i carinyosos i em van fer sentir com si fós de la seva família. Ho vaig passar molt bé!

Van ser unes dues setmanes inoblidables.

 EL MILLOR MOMENT D'AQUEST CURS

El curs ha sigut molt llarg i pessat, així que el millor moment d'aquest curs va ser quan vem anar a recollir les notes. Això significava que el curs de segon d'ESO estava acabat i tocaven tres mesos de vacances, i aquella sensació de saber que en un temps no tornaràs a l'institut agrada fins i tot als mestres.

L'hora per anar a recollir els botlletins eren les once, vaig quedar amb unes amigues, concretament la Marilina i l'Ada per anar cap a l'institut. Quan estavem allà ens vem trobar amb tota la gent de la classe, feia una setmana o així desde l'ùltim dia de classe perque es va a recollir les notes més tard, ens vem saludar i tot seguia com sempre. Alguna gent no estava perque es marxavem de vacances pero la majoria de gent es marxava més tard i estaven casi tots. A continuació vem entrar a les classes, cadascu a la seva i a allà ens trobavem amb els nostres tutors que tenien les notes a les seves taules. Esperem cinc minuts a que tothom estigui assentat i en silenci i comença a parlar el professor. Explica que ens donarà les notes però a més els deures d'estuiu, potser la pitjor part d'aquest moment, ja que penses: oh no! Pesò és superable.

A molta gent li queden vuit, sis,o inclós més però quan obro i veig que no em queda cap, ni un cinc, i que he recuperat l'ùnica assignatura que hem va quedar el trimestre passat estava molt feliç, ja que passava de curs sense cap problema. Entre els amics ens començavema preguntar quantes ens quedavem, quina nota t'habien possat a tal assignatura, has tret algún excelent? i preguntes d'aquest tipos.

Desprès el tutor ens entrega els deures i els explica, ens anavem mirant quan deia alguna cosa bastant difícil però com he dit avans, és superable. 

Quan el professor va acabar, ens vem anar cadascu amb els seus amics cap a casa seva i en aquell moment començava l'estiu oficialment.

                                                                                                           Jennifer Aguilar

El millor moment d'aquest curs

El millor moment d'aquest curs va ser quan ens van cridar la Marga, la professora d'alemany i ens va dir que erem els afortunats de fer un intercanvi amb Alemanya per millorar el nostre nivell d'anglès. Uns mesos més tard ens van donar el paper amb tota la informació de la nostra parella, la Marga va subratllar les coses més importants de cada persona ja que estava escrit en alemany i no enteníem massa cosa. La meva alemanya, la Mira, era vegetariana, ho vaig trobar molt estrany que fos la única de la seva família que ho era. Quan van venir aquí vam fer moltíssimes activitats, però no totes les fèiem amb elles ja que també havíem de anar al institut. Elles van veure molts monuments i edificis i en canvi quan nosaltres vam anar allà vam veure molta més muntanya, ja que on vivien, Kirchzarten, estava per la selva negre i no hi havia tants edificis. Quan vam anar, el que més em va agradar va ser la gimcana que vam fer per Freiburg i el que més em va sorprendre va ser que no utilitzen tovallons!

Va ser una experiència inoblidable.

Robotica

El millor moment d' aquest curs 2013-2014 va ser el taller de robòtica, presentat per Joan Pujol astrònom de professió, ens va ensenyar com funcionaven i les programacions dels robots.
Ja que ell era astrònom ens va mostrar diferentes robots, modificats, per a cada planeta. Hi havien robots amb antenes, per saber on hi havien obstacles, també tenia robots que es movien amb facilitat, sabien si era de nit o de dia i molts dels robots podien resistir a temperatures extremes. Ens va fer una demostració de com funcionaven. Abans de mostrar-nos els robots ens va fer una breu explicació sobre el seu treball amb la robòtica i l'astronomia.
El  que més hem va agradar va ser el robot que funcionava per l'ordinador i que ballava, i el que menys el robot que es movia per una línea de cinta.
 

el millor moment del curs

El millor moment del curs

El millor moment del curs (2013-2014), per a mi, va ser quan la Marga ens va fer marxar de la classe per dir-nos que aniríem a Alemanya.

Va ser un dimecres a l'hora e castellà. La Marga va entrar i ens va anant cridant un per un. La veritat és que em vaig acollonir bastant ja que em van dir l'últim. Aquell mateix dia varem sortir fora de classe i ens va donar la fitxa del nostre alemany, que en teoria coincidia amb la nostra. Amb va tocar fer l'intercanvi amb el Silas. Semblava un noi normal, amb dos gats, un gos, no era vegetaria, no li importava la preferència sexual, etc. Però al que em va sorprendre més va ser la seva estatura. Jo sé que els alemanys tenen fama de ser grandots i forts, però el Silas, que té un any més que jo, media metre vuitante sis. Media més que al meu pare.

M'ènrecordo que quan vaig arribar a casa no els hi vaig ensenyar la fitxa als meus pares, ni tant sols els hi vaig dir que m'havien escollit per aquesta gran experiència, ja que se'm va oblidar per complet.

El millor moment d’aquest curs 2013-2014

El millor moment d'aquest curs 2013-2014 va ser quan ens van cridar un a un i ens van dir que aniríem a Alemanya per fer un intercanvi per parlar millor l’anglès.  Em vaig sentir molt feliç perquè a mi em van dir la primera de la meva classe. Recordo que estàvem a classe de plàstica i ens van cridar per anar amb la Marga (una de les professores responsables del intercanvi) a la biblioteca perquè ens poguessin donar els fulls amb tota la informació sobre la nostre parella. Estava molt nerviosa per arribar a casa i començar a parlar per mail amb la meva parella. Quan vaig començar a parlar amb ella, em va semblar una persona molt amable i molt bona. Primer van venir a casa (Catalunya) i després vam anar nosaltres a casa seva (Alemanya).

Quan va venir era una mica tímida però durant la setmana ja no va estar tímida més. Desprès quan vam anar, era jo qui estava una mica tímida però em va passar el mateix que a ella. Jo estava neguitosa per saber com serien els seus germans, els seus avis, la seva casa... Però al final, se’m  va passar tota la vergonya i vam ser amigues.

EL MILLOR MOMENT

El millor moment que he tingut durant aquests últims dos anys va ser el dia 7 de maig del 2014 perquè amb l'escola vam anar a Alemanya. Es tractava d'un intercanvi per aprendre anglès. Ells ja havien estat a les nostres cases i ara ens tocava a nosaltres anar a les seves durant una setmana. Encara que ja coneixia a la meva parella estava molt nerviosa per conèixer la família. Quan ella va estar a casa meva, em va ensenyar fotos dels seus pares i la seva germana, semblaven molt "hippies". Tot allò em va fer pensar un munt de coses que ara em penedeixo.

Aquell dia va arribar molt de pressa, a les vuit del matí ja estàvem tots preparats a l'escola. Havíem d'anar amb bus fins al aeroport i des d'allà ja agafàvem l'avió.

Amb un tres i no res ja hi vam arribar. Vaig conèixer la seva família, eren molt simpàtics i agradables. I em van fer sentir com si estigués a casa.

Va ser un dia ple de nervis i emocions.

Mar Xiao

La guerra de peretes

El millor moment del curs ,2013-2014,va ser un dia a l'hora del pati, estàvem en el banc uns amics com ara el Fran,Jose,Jesús...

De sobte uns nens més petits, de primer, van anar a l' arbre de les mini peres,i van començar a tirar peretes. Els meus amics i jo vam començar a fer una guerra de peretes contra ells. Érem molt pocs, 5 o 6, i ells eren com una aula completa,sense exagerar, però el millor era que ells eran molt dolents, però molt, no ens van tocar mai. Vam perdre perquè ells tenien tota la munició però igualment va ser la millor brega que vam fer al pati.

Els dies següents van intentar prosseguir amb les guerretes"però no sé com es van adonar els profes de les peretes trencades que cobrien tot el pati, eren invisibles" hahahahaha :P. Van començar a venir profes a vigilar que no tornes a passar una cosa semblant,i no vam poder repetir-ho sinó el cap d' estudis ens posava un parell de permanències.


Ara sempre que menjo peres recordo aquell moment.

Quina setmana tan especial!!!

El millor moment d’aquest curs a l’ institut, per a mi ha sigut quan en vam comunicar que podria fer les dues setmanes d’intercanvi amb Kirchzarten Alemanya.

Va ser una sensació inexplicable, molta alegria i emoció, per primera vegada a la meva vida sortiria del país, coneixeria una nova cultura, un altre país, noves persones i costums. Viatjaria per primera vegada a amb avió i l'experiència de fer-ho amb els amics em semblava genial.

Contava els dies que faltaven, estaven tots molt nerviosos, però primer a finals de març havíem de rebre els nostres companys Alemanys a casa nostra, i això també tenia el seu que! Sovint pensava, serà simpàtic, connectarem bé, tindrem les mateixes afinitats.

 El dia que van arribar a Premià, estàvem tots a la porta de l’ institut  super nerviosos, quan va arribar l’autobús, van haver-hi alguns crits d'emoció, quan els Alemanys van baixar estaven tots una mica seriosos, suposo que el primer moment és el més difícil, però de seguida vam trobar els nostres companys, el meu es deia Pipo i va ser una setmana estupenda, ens ho vam passar d’allò més bé, pràcticament no vam fer classes i a les sortides tots plegats molt divertides, després quedaven tots els amics  amb els nostres alemanys i sortíem a fer un volt, inclús ens vam banyar a la PLATJA!!!  en ple mes de març... Van ser dues setmanes estupendes.

El millor moment del curs

EL MILLOR MOMENT DEL CURS

El millor moment del curs per a mi ha sigut les dues setmanes d’intercambi amb Kirchzarten, Alemanya. Van ser dues setmanes genials, casi no feiem classe, vam viatjar a un altre païs, i vam conèixer a gent nova. L’ intercanvi es basava en que t’assignaven a un alumne d’un altre païs, en el nostre cas d’Alemanya, i la primera semana venien ells a viure a les nostres cases i la segona semana anavem nosaltres a les seves cases. Els primers moments eren una mica vergonyosos perque no els coneixies molt i no sabies de que parlar però al segon dia ja vam tindre més confiança. Vam fer un munt d’excursions, a Barcelona vam veure el Camp Nou, el Parc Güell, la Sagrada Família, … I allà vam anar a jugar a bitlles i la resta de dies vam veure muntanyes i més muntanyes. Ens ho vam pasar molt bé. Al llarg de les dues setmanes tots ens vam fer molt amics i quan ens vam haver de dir adéu va ser un moment bastant dramàtic. Va ser una experiencia molt divertida i la tornaria a repetir sense pensar-ho.

                                                                                                                                  Víctor Olea.

El millor moment

El millor moment que he passat en l'institut durant aquests dos anys que hi porto va ser l'arribada dels alemanys a Premià. Tot i que no tots els meus amics hi eren vaig passar uns bons 5 minuts d'espera amb el Pol Gant i el Jesus Olmo. Jo vaig arribar una miqueta tard però encara no havien arribat. Encara recordo l'arribada de l'autobús. Algun crit d'emoció, algun per a obrir el pas... Ami em va semblar veure al meu company, però un altre es va posar al davant. Bocabadat es un bon adjectiu per descriure com em vaig quedar al veure aquell estranger a un parell de pams davant meu. Vaig dir "Fabian?" i sorprès em va contestar que no amb el cap. Vaig apartar-lo, suaument, i una mà em va saludar i li vaig tornar el salut. Molta gent emocionada, amb cares rares, amb somriures i intrigats per saber que deien els alemanys entre ells. En el meu cas vaig tenir molta sort de que em toques un noi com en Fabian. Teniem i tenim els mateixos gustos, l'esport, sortir de casa i els videojocs. Aquelles dues setmanes vaig passar molts bons moments amb el Fabi, amb amics d'aquí, amb la seva família i amb més.

El millor moment

Per mi, el millor moment d'aquest curs, va ser quan em van comunicar que aniria a Alemanya. Estava molt emocionada pel fet de conèixer noves persones, noves cultures, noves costums, nous territoris... Mai havia anat a Alemanya i sobretot el fet d'anar amb amics el feia més emocionant.  Aquest curs per mi el més important ha sigut l'intercanvia ja que mai n'havia fet. Al cap d'unes setmanes, ens van dir qui sera el nostre company alemany. Tot estavem molt nerviosos però a tots ens va semblar bé el nostre company.
Tots esperavem amb emoció que arribés el dia 26 de Març, ja que era el dia que ells venien a Espanya.  Va ser una setmana fantàstica, m'ho vaig passar d'allò més bé. Després al maig vam anar nosaltres a Alemanya. Era preciós. era tot ple de camp, tot de color verd, molt diferent del que tenim aquí.
Per això el millor moment per mi va ser quan ens van comunicar que aniriem a Alemanya perquè va iniciar una nova i  fantàstica experiencia per nosaltres.