Slackline

Slackline

L'autor d'aquesta foto és en Joan Bustos. 

Al slackline és un esport que consisteix en caminar per una corda plana sense caure. Aquest esport es basa, basicament, en l'equilibri i la concentració de la ment i la vista en un punt, fet que t'ajuda a no caure al terra.

A l'imatge es veuen les cames del Joan passant per la corda. Aquesta foto està presa a la platja de premià de Mar (Bellamar) feta amb una càmara Canon eos digital, i després editada amb el programa de apple After light.

Aquesta imatge m'agrada per l'enfocament desde el terra i l'efecte que difumina la part de derrere de la foto.

Un màgnific estiu

Aquest estiu semblava que seria llarg i aborrit, no tenia cap pla. El meu únic pla  seria anar al meu primer concert en directe de One Direction amb les meves amigues.
Sabia que no aniria de vacances ja que els meus pares treballaven, pensava que no s'acabaria mai, peró no ha sigut així. Per a mi ha sigut el millor estiu, ja que m'ho he passat d'alló més be. La Festa Major va ser fantàstica, vaig anar una setmana a un poble de Lleida amb la Patrícia i per fi s'ha complert el meu desitg de tenir un gos. Des de que recordo sempre he demanat un gos als meus pares i sempre havia rebut la mateixa resposta:
-Fins que no siguis gran i jo hem jubili no el tindràs.
Però tants anys d'insistencia i segons la meva mare la "crisi dels cinquanta" des del 5 d'agost per fi tinc un gos. És una gosseta de 6 mesos  i és molt carinyosa i inquieta. Té moltes ganes de jugar  i ha encaixat perfectament amb tota la família. Tan és així que ara seria impossible viure sense ella.

Excursió a Sant Mateu

Aquesta és una de les imatges que ha fet el meu pare de la visita de la meva companya d'intercanvi Miriam que tornat a pasar uns quants dies amb mi al mes de setembre.

Nosaltres hem continuat l'amistat escrivint-nos cada dia. La Miriam quant va venir per primera vegada es va quedar amb  les ganes d'anar a la platja perquè va fer molt mal temps. Ara aquest dies, ha fet un temps magnífic i hem aprofitat per fer moltes activitats  a l'aire lliure com anar a la platja o visites a la montanya com la d'aquesta foto que és de l'excursió que vam fer a Sant Mateu on vam veure aquest caballs i els primers bolets.

CALA BASSA

He elegit aquesta imatge perquè és una platja de Eivissa, aquesta platja es diu "cala bassa".  Segons tinc entés se li diu així perquè en una part de la sorra hi ha profunditat i llavors es forma com un petit llac (el de la foto). Aquesta platja es una de les meves preferides, especialment perquè hi ha un lloc que es bastant alt per saltar a l'aigua. Un incombenient que hi trobo es que de les tres vegades que  he anat en cada any hi han hagut bastantes meduses, perquè la corrent els hi tira cap allà, i llavors has de anar vigilant per què no et piquin. També m'agrada bastant perué té unes vistes espectaculars.

Ivan Antolín

Millors amics

Quan som petits juguem amb qui ens trobem al parc o amb qui estem en el pati jugant.
Però poc a poc això va canviant i anem escollint els nostres amics de veritat , amb qui volem estar tota la vida , amb qui poder dir les teves típiques tonteries o amb qui poder explicar els teus secrets i tenir moltísima confiança.
Jo e tingut la sort de que sempre he tingut els meus amics al costat i que mai em fallaran, em tingut les nostres baralles però sempre el día següent ja estàvem perfecte i somrient.
Ells sempre m'han ajudat en tot i han estat al meu costat sempre quan més ho necessitava i els estimo moltísim.

Selfie amb uns amics!

El dia 30 d'agost vaig anar a passar el dia a Barcelona amb uns amics d'unes colònies que vaig fer a finals de juliol. Els dos nois que estan amb mi es diuen Jesus, a ell ja el coneixia de fa dos anys, quan va començar l'institut, i l'altre es en Guillem, un dels companys de les estades, molt bon amic, vam fer bones migues ell i jo.
Aquell dia em va agradar molt, ja que vam fer un nou amic (el paio de la foto disfressat), desprès vam anar al Maremagnum a veure una pel·lícula i desprès vam estar per allà en una zona de gespa fent el gandul. L'únic que ens va fallar aquell dia va ser que hauríem d'haver sigut uns 25 i vam ser 14. Ja que alguns no podien venir perquè vivien lluny, d'altres tenien assumptes familiars... etc. etc. Però va anar molt be el dia. Vam passejar per les rambles veient els homes estàtues, vam fer una guerra de crispetes al cinema... Lo habitual en uns adolescents! I ja hi estem parlant de tornar a quedar tots junts per alguna festa major, un concert o simplement per anar al cinema, el que ens importa es poder quedar tots junts i aprofitar al màxim el temps que estem junts! Ah, la fotografia la va fer un amic nostre, també de les colònies, que es diu Jonet, molt bona persona.
Fran Rubio.

vacanses amb la germana

Potser per la resta de la gent es una imatge insignificant de dos noies adolescents. Però no tot es mira amb els ulls, hi ha coses que s’han de mirar amb el cor. En ves de una simple fotografia, es un record. Tinc molt d’apreci a aquesta imatge, es de les vacances passades, a Coll de Nargó, amb la meva germana. Van ser unes vacances precioses, i molt mes al seu costat. Ens enfadem, discutim, a vegades ens deixem de parlar, però suposo que totes aquestes rabietes no tenen importància, quan es la mateixa persona la que et consol en els mals moments, la que es queda amb tu fins la matinada desperta, o fins i tot, es ella qui a mils de kilòmetres de distancia es preocupa per tu.

UN DINAR GENIAL, AMB BONA COMPANYIA

Fa uns dies vam anar a dinar a casa dels avis de la marina, que tenen una casa a la montanya molt gran, on cabiem tots per passar el día. Quan vem arribar, la Marina ja havia arribat amb els seus pares feia unes dues hores i tenia posada entre dos arbres una corda que ens serviria com a red de volley. Vem jugar una estona, fins l'hora de dinar. Desprès de dinar, feia molta calor i només voliem estar a la ombra però, ens van dir que ens podiem mullar amb la mànega i això és el que vem fer.

L'ULL DE LONDRES

Aquesta foto la vaig fer la setmana passada quan estava a Londres amb els meus pares. Allà hi vam estar-hi cinc dies, van ser esgotadors perquè no paràvem d'anar amunt i avall per poder-ho veure tot. La ciutat em va encantar però li vaig trobar un defecte, tot era excessivament car. La nòria va ser una de les coses que em va agradar més perquè des d'allà a dalt podies veure unes vistes espectaculars. Anava molt lenta, per fer una volta trigaves mitja hora. Però era emocionant. 

 Ha estat un viatge inoblidable!

                                                                 A.4   Imatge text

He aprofitat aquesta activitat per fer consciència de totes les coses que està passant a la nostra terra, i un d'ells, és el tema de 'La igualtat animal' la veritat és que m'ha cridat molt l'atenció. Aquests dies per les xarxes socials, m'he trobat molts vídeos, i imatges, sobre la igualtat animal, vídeos on surten com pateixen aquests animals, i que els fan. Molts vídeos i imatges han arribat a les notícies, aquest tema ens afecta bastant si tenim encara que sigui una miqueta de pena per aquests animals. Mai havia tingut en compte aquest tema, però el vaig veure navegant per la xarxa, i és una pena el que poden arribar fer algunes persones per tan sols uns euros. Ens hauríem de conscienciar una mica més amb aquestes coses, ja que no és una tonteria , està passant ara i amb col.laboració de tots podem aturar-ho.

Un gran dia

Aquesta fotografia realment m'encanta. Va ser feta just el dia que vaig guanyar el campionat de Catalunya.
La foto expressa una sensació de felicitat i a la vegada de despreocupació, ja que va ser feta despres de la carrera i ja s'havien anat tots els nervis i a més sabent que ja era campió de catalunya. La foto va ser tirada mentre Pau Costa (A l'esquerra) i jo, esperàvem que es fessin els podis. El Pau i jo vam decidir rodar uns 20 minuts pels voltants per relaxar les cames i per parlar sobre la carrera. Mentre tornàvem, el Pare d'en Pau que era per alla, va ser en el lloc i moment exacte en el què nosaltres feiem tonteries de les nostres, llavors,va treure la càmara i va fer la foto sense que ens adondessim. Més tard, en el podi em van entregar el mallot de campió de Catalunya i sabia que tots els entrenos durs que havia fet valien la pena.

La trobada

He triat aquesta imatge, perquè va ser el dia en que una amiga meva va tornar de Menorca de vacances, i vam quedar per retrobar-nos i passar una estona juntes juntament amb les mares.
Elles va estar una setmana fora, i quan ens vam trobar van estar explicant-nos totes les aventures que van passar allà. Ens vam ficar al dia de totes les coses que ens havien passat aquests dies. 
Vam anar per la platja pensant que no faria tanta calor, però no, ens vam equivocar, i no vam parar de queixar-nos d'aquella calor insuportable. 

El meu cosinet

   

En aquesta imatge surt el meu cosí Alan que va néixer fa set mesos. Porta la roba que li vaig comprar quan encara estava a l’hospital.

L’Alan és un nen molt gran i sense pèl al cap. Sempre està rient però a la foto està molt seriós. La samarreta és ratllada i de colors diferents: blau, blanc, negre i vermell, i té un estampat de Mickey Mouse. Els pantalons són curts i vermells, però hi ha un estampat de color negre a la cama esquerra. Porta unes sabatetes marrons. Ell està estirat al llit de la meva tieta, sobre quatre coixins.

Un dia a la platja

 

  He escollit aquesta imatge perquè em recorda als dies en que anem a muntar en bicicleta

pel passeig de la platja. Aquest m'aporta molta tranquilitat, ja que no hi ha tanta gent com pel poble i és molt més còmode per passejar. A més a més,com estic a prop del mar i fent esport, si tinc calor puc banyar-me per refrescar-me.
A vegades, com estic tan a gust  passejant, no me n'adono i arribo més enllà del que tenia previst. Hi va haver una vegada que vam arribar fins a Sant Adria del Besós.

Redacció imatge-text

Això és una foto d'un poble de Piera on vaig cada any amb els meus tiets, allà no hi ha gairebé objectes electrònics només hi ha una tele molt vella que quasi mai la mirem. Com allà tot és natura el meu tiet va fer un hort a la finca on viu amb molta varietat de coses, però el que més hi ha són tomàquets, sempre que vaig a Piera torno amb dues capses plenes de tomàquets a Premià. També tenen una piscina, no molt gran però ens divertim molt. També tenen una cistella de basquet bastant baixa amb la que jugo molt amb els meus cosins. Allà també vaig a visitar a una amiga que només veig una vegada a l'any. M'agrada molt anar-hi cada any.

Imatge-text

Aquesta imatge, va ser el millor dia de la meva vida, és de quan vaig tenir la oportunitat de fer un anunci amb Andrés Iniesta. Esta feta pel meu germà mentres gravàvem en les banquetes del FC Barcelona. Això és ,només, de la part principal del spot on teniem que prepar-nos per començar a jugar. El que més hem va agradar de aquell dia va ser conèixer a Iniesta i poder córrer pel Camp Nou. A part el director hem va regalar les botes d' Iniesta, i graciés a un amic ara les tinc firmades. M'ho vaig passar molt bé.

Nit de fira

Aquesta imatge m'encanta perquè em porta molt bons records, la foto ens la vam fer a una atracció de la fira, durant la setmana de la Festa Major de Premià, vam acabar molt suats, perquè és una olla molt grossa i al mig d'aquesta olla hi ha un coixí gegant per asseure's, i m'entres tots intentàvem posar-nos en mig, l'olla girava i girava, amunt i avall, amunt i avall, vam caure, vam riure molt, va ser molt divertir, i va arribar un moment mentre giràvem,  que el senyor que estava en els controls de l'atracció va començar a llençar polseres lluminoses i fitxes per tornar a pujar. Va ser súper divertir... tenim una bonica foto que es veu que ens ho estem passant genial.  

Desconnexió Total

Fotografia d'internet (Google)

Aquesta és una fotografia d'un minúscul poble a la frontera entre Astúries i Galícia anomenat Andeo (Ibias), aquest poble no és gaire conegut ni comú ja que la seva població és d'uns 8 habitants. Aquí en aquest poble va néixer el meu pare i tots els seus germans, un poble on la cobertura va a dies, és a dir, que si agafes cobertura has tingut massa sort. A banda d'això és tranquil·litat pura. Ni un cotxe, ni moto, només animals i el vent. M'encanta anar-hi però pot ser avorrit, però jo, per sort, tinc dos amics, de tota la vida i l'avorriment no hi és al meu vocabulari amb ells. Tots els meus familiars, per part de pare, viuen allà així que quan anem.. s'ha de saludar a molta gent però tot i així es el paradís.

Redacció imatge-text

Aquesta foto la vaig fer jo quan vaig anar a Bèlgica. Vam anar a casa d’uns amics que viuen allà i ens vam quedar allà a dormi durant una setmana. No vam anar a masses llocs perquè ells tenen un bebè i no podem anar a molts llocs, però un lloc dels que vam anar va ser l’Atomium, que és un monument construït a Laeken amb motiu de la Fira Mundial de l'any 1958, celebrada a Brussel·les, que s'ha convertit en un autèntic símbol de la capital de Bèlgica. Realitzat en acer i alumini, el conjunt representa un cristall de ferro de 102 m d'altura, 30 m de longitud i 18 m de diàmetre, amb 9 esferes representant els àtoms de ferro. Va ser molt bonic.

Redacció imatge-text

Aquesta foto la vaig fer el segon dia de l'estada a Alemanya. a la fotografia es veu la ciutat de Freiburg entre les montanyes. M'encanta aquesta foto perquè mostra el típic paisatge que et trobaràs a la Selva Negra. La vaig fer a dalt d'una de les montanyes que envoltava  la ciutat. Vaig escollir aquest punt de vista on es veu que allà hi ha molta natura. Allà tot és verd, i és una de les coses que més em va agradar de l'estància. Es respirava aire pur i tot era preciós.