París

 Avui he anat per tot París, ja em fan mal els peus de tant caminar. Primer vam anar a esmorzar, els meus pares i la meva cosina, a un forn. Tots vam menjar un croissant normal i alguna beguda. El croissant estava grassos, ja que estava fet amb mantega. Tot i això estava bo. A l'acabar vam anar a visitar la Torre Eifel, Catedral de Notre Dame, l'Arc de Trionf, etc...

La Catedral de Notre Dame em va agradar molt. Era gegant i preciosa, les vidrieres eren totes de coloraines, donaven la impressió de lluminositat. M'ho vaig passar super bé per París.

diari

Donç el moment que m'agradaria dicat es quan vaig anar a Eivissa, a mi m'encanta tirarme a l' aigua desde llocs molt alts, perqué m'encanta la sensació que tinc quan estic a l' aire. Aquell lloc esta en cala Salada, en una cala de Eivissa allà creuant unes roques hi ha un lloc que es pot tirar pero amb cuidado. Bastanta gent es tira però normalment hi ha un socorrista que va vigilant per si passes alguna cosa, ja que sempre hi ha el típic que fa el tonto, i en alguns cassos hi ha hagut gent que s'ha fet mal, ja que hi ha poca profunditat.


Ivan Antolín

Anivesari

divendres 22, agost Aquesta tarda per fi he celebrat el meu aniversari, vaig un mes tard! I també ha vingut la Nagore, ha sigut la convidada sorpresa. Pel matí hem fet un pastís, però ha quedat adust, així que n’hem comprat un altre, que estava boníssim. Com el pla era anar a la platja, però plovia abundantment, he manat al meu pis i hem vist “Bajo la misma estrella”, que és una de les meves pel•lícules predilectes tot i que la gent normalment plora quan la veu, així que el començament ha sigut agredolç ( mes dolç que agre ), després hem estat parlant i ha sigut esplèndid.

Estimat diari.

Avui escrit per anunciar que avui s'acaben les meves vacances de dues setmanes a Sant carles de la Ràpita i a Tortosa. Han sigut dues setmanes magnífiques.

A Sant carles de la Ràpita i vam estar una setmana a un hotel molt aprop del mar. Les persones de recepció eren molt amables, en generalt tot el personal era molt agradable. Hi havia una piscina però no era molt gran, però el seu gran tobogan era la base de la piscina. El menjar era bó però hi havia poca varietat, sempre hi havia arroz, patates fregides i llom, després anavent variant peix i verdures.Al estar a prop del riu Ebre ven fer un "mini creuer"a la seva desembocadura i piragüisme, però més llunt de la desembocadura del riu

En canvi, a Tortosa varem estar en una casa rural, era una casa molt maca amb un gran jardí i una gran piscina, ens deixaven bicicletas en el qual vam fer vint-i-vuit km, però també hi habien bicis elèctriques però no venien incluides al preu, per això no les vam tocar. Al estar a la muntanya vam aprofitar per fer diverses escursion guiades, la que més en va agradar va ser una en la qual vam entrar en unes cobes que es van descubrir durant la guerra civil espanyola, allà es van amagar algunes persones d'un poble al costat de les cobes.

Trapezi

dilluns 14, juliol Avui hem fet el casal en un altre edifici, i hem fet trapezi! M'ha fet molta il•lusió, tot i que és un pèl difícil. He aprés la dona d'aigua i m'han sortit dues butllofes ( fan mal, però normalment no en tinc, així que estic emocionada ). Després he anat a dinar amb els del casal a la platja de Mataró, que és molt millor que la de Premià, el pas no fa pudor i fins i tot té una zona amb inflables a l'aigua!!! Per la tarda he començat a fer les maletes, en tres dies me’n vaig a Extremadura, a veure la Paloma, la Nagore i als seus pollets! Segur que són moníssims.

Capvespre a Lisboa

Aquest estiu he fet dos viatges; a Roma i a Portugal. Un dels dies més importants d’aquest estiu va ser quan estava a finals d’agost a Portugal, vaig arribar a Lisboa creuant el riu Tajo, primer pel pont Vasco de Gama, sentint la ciutat cada vegada més a prop, pel pont hi arribes a la part alta de la ciutat, havíem de baixar fins el casc antic per agafar el ferry que ens portaria al petit poble d’Almada a on teníem l’apartament. Tornar a travessar el Tajo a última hora de la tarda va ser espectacular, un gran cel rogenc cobria l’horitzó, i acoloria de tons càlids el port, els barris baixos i el perfil de la ciutat.

Em trobava absolutament hipnotitzada per l’espectacle que tenia davant meu, llàstima que el veloç vaixell ens va portar a l’altra riba tan ràpidament. Haver de desembarcar va ser l’única cosa que em va fer apartar la mirada d’aquesta postal.

És la millor imatge que conservo de la vella i melancòlica Lisboa.

Diari

Ja ser que fa temps que no t'escric però esques aquest estiu estat molt ocupada passar-m'ho dallò més bé ,

Ja fa ben bé tres mesos i escaig, justament després de que passes tres setmanes de que s'hages acabat l'escola. Vaig anar a unes colònies a l'Estartit fantàstiques.

En un dia d'aquells ens va tocar fer paintboll, es un joc que mai havia jugat però que em va encantar.

El simplement el fet de tirar pintura a un amic ja és fantàstic, aleshores imaginat llençar pintura amb una "escopeta".

El joc va ser divertit, encara que tinc un petit hematoma al braç per culpa de una " bala de pintura" que em va estellar bastant a prop ( a partir dels 10m pots dispara, amb seguretat i em van dispara a uns 5 o 4 metres ).

Quant va acabar el joc tothom estava ple de "puntets" blaus per culpa de les bales...

Però el que mes em va agradar d'aquella tarda va ser la amiga que vaig fer.
Fa 3 dies vam quedar i dintre de poc tornarem per  fer una altre partida de paintboll.

A prometo escriu-ret aviat.

Setmana a Alacant

La primera setmana d'Agost vaig estar a Alacant amb tota la família en una casa molt gran.
El día que més vaig disfrutar allà va ser el quart día , aquell mateix día era l'aniversari d'una cosina nova que tenim que es diu Carla , sí ,dic nova perqué la van adoptar fa poc , van anar fins i tot a Xina a buscar-la.
Aquell día ens vam aixecar i vam felicitar tots a la Carleta i vam anar corrents a la piscina perquè feia una calor espantosa i ens vam quedar com quatre hores dintre de l'aigua.
Vam anar a dinar uns macarrons bonísims de la meva tieta , són els millors macarrons que existeixen!
Després ens vam posar a descansar una mica per reposar la piscina i el dinar, seguidament ens vam arreglar per anar a fer un volt per la ciutat. Mai havia estat a Alacant i la veritat és molt bonic passejar per les seves platges tan boniques que té.

El dia del meu aniversari

Avui he tingut una nit horrible, no podia dormir. Només pensar que m'esperava un dia amb tota la família donan-me regals i cantant-me aquella cançó em posava nerviosa.

La nit va passar molt lenta però per sort es va fer de dia. Els meus pares em van donar el seu regal, un mòbil!!! Després ens vam posar mans a l'obra i vam preparar-ho tot per quan vinguessin els convidats.

Poc després van arribar. Em van donar els seus regals i vam començar a menjar. Quan vam acabar era l'hora del pastís, jo sempre tinc molta vergonya perquè tothom et mira.

Al final del dia vam petar la xerrada i després se'n van anar.

Va ser un dia ple d'emocions! Però estava rebentada!

   UN DIA AL MEU DIARI DE VACANCES

En aquesta entrada al blog explicare com va ser l'ùltim dia que vaig estar de vacancesa Menorca, tot va ser així...

Al matí quan ens vam aixecar, eren les deu aproximadament, feia moltissíma calor a menorca, de fet, tots els dies va fer més de trenta graus i era una calor insoportable. quan teniem tot recollit, es a dir la maleta feta, i ja estavem vestits tots, va anar a agafar el cotxe que haviem alquilat i ens dirigiem a un lloc que encara no haviem visitat i allà passariem tot el dia. El lloc on estavem nosaltres era ciutadella i teniem que anar fins a Mao, a l'altra punta de l'illa. Ens vam passar molt de temps dintre al cotxe i la veritat ja estavem bastant cansats de cotxe, ja que per anar a tots els llocs s'havia d'utilitzar-lo. Ja estavem a Mao i eren las dues del migdia i vam anar a dinar al port de Mao, era molt bonic i no hi havia molta gent. Ens vem sentar a la terrassa d'un restaurant i allà vem menjar. A las quatre o així vem anar a veure una mena de jardi que tenia un "mercadillo", una mica cutre i la veritat que no vam comprar res. Seguia fent molta calor i ens vam comprar un granitzat de maduixa que ens va refrescar a tots. Desprès del granitzat ens vam anar cap a l'auroport. Allà vam sopar un bocata avans d'anar a facturar, desprès de facturar i tot vam entrar a l'avió i vem arribar a Barcelona a las 23:00 aproximadament. Potser va ser el día més cansat de tots perque el vam passar tot afora, ja que a la nit tornavem. 

Un día complet

Estimat diari:
Avui, ens ha vingut de gust fer algo nou al Fran, Carles i a mi. Aburrits de sempre que quedem per anar per Premià hem decidit variar i anar a mataró. Hem quedat a les vuit i mitja a l'estació. Ens hem portat els scooters i hem marxat. Al arribar, hem anat a un skatepark bastant extens i ens hem tirat alli fins les 12. Voliem anar al salting, un local ple de llits elàstics per saltar, però no obrien fins les cinc.
Llavors hem dinat al mcdonalds i ens hem apalancat fins les tres. Per fer temps hem baixat fins a un altre skatepark i a les 5 ja hem pujat al salting. Ha sigut molt xulo en una hora hem acabat esgotadissims i llavors ja hem anat al tren i cap a Premià. Al arribar, encara m'ha donat temps de fer una volta en bici i he acabat un dia complet.

Esports d'aigua: Cap de setmana a Sort

Aquest cap de setmana, he anat a un alberg a Sort amb tota la meva família.

Ha estat un cap de setmana on hem fet esports d'aigua.

El primer dia varem fer un seguit d'activitats com per exemple padel surf o kayak. On varem anar no hi havia mar, totes aquestes activitats las varem fer a un llac bastant gran i serè. L'aigua estava molt freda i teniem que vigilar per no caure'ns i congelar-nos.

Com que no en teniem prou amb les activitats del primer dia, al dia seguent varem fer rafting, que va ser una experiència nova per a mi. La veritat és quem no em va agradar gaire, perquè el riu era massa llarg i al final s'hem va fer aboorrit.

Ens anem a Madrid!

Un dissabte que caminàvem per la Gran via, la meva mare, el meu germà i jo, ens vam trobar uns amics, en José i la Mònica i la seva filla la Lucia. Vam anar a la plaça de la sardana, els meus pares es van seure allà amb ells, i jo vaig anar a donar una volta, després vam anar a sopar junts a un bar. Estaven parlant i surt el tema de les vacances, clar nosaltres no ens anàvem a cap lloc perquè no sabien que fer, ni ells, i van dir ens anem a Madrid, i així va ser. El dilluns Jo tènia un aniversari, en finalitzar en vam venir a buscar, i ens vam anar cap a Madrid. El camí es feia etern, veies unes vistes espectaculars, a les 12 arribem a Valdemoro, al carrer de la casa que ens havien deixat, i aparquem justament a la porta que era el número 25, però nosaltres el buscàvem i el buscàvem, perquè no el trobàvem, per fi! Al cap de 10 minuts ens vam donar compte que el teníem davant! Pujem primer el meu pare, la meva mare, el meu germà i jo, quan arribem ens donem compte que lla entrada era molt petita, seria d'uns 3 metres com a màxim, i estàvem amb les maletes i tot el quatre i quasi no cabíem, encara havia de pujar tres més i amb un carretó i bosses, el meu pare no sabia quina clau era. Sobra la porta de l'ascensor, i no canvien els 7 allà amb totes les bosses, es tanca la porta de l'ascensor, s'envà cap a vaig al cap de dos minuts un noi de 16 anys apareix amb el carretó, nosaltres no podíem més, ami se'm queien les llàgrimes i tot de riure, després de deu minuts entrem a la casa, era molt bonica. Això només és un dia però del 5 que vam estar ens-ho vam passar pipa!

Galicia una terra increible

Aquesta setmana pasada va ser molt especial perquè vaig anar a Galicia. Va ser una experiencia molt intensa perque vaig conduir el cotxe per la ciutat i pel poble. El meu pare em va explicar com es conduia i la veritat, s´em dona bastant bé. Vaig visitar la familia que tinc allà que es gran part, i entre ells está el meu cosí que m´ho paso d´allò més bé amb ell. Li gasto bromes i ell també m´ho fa a mi, ens portem molt bé. Vaig estar amb el meu tiet-avi que no fa molt l´havien operat i volia saber com está.

                         
                                             A.5 Diari de vacances



Aquest era un dia molt dolent per sortir, tots teniem plans, però el granissat ens va fotre el dia. Tot pintava malament, la tele no anava, la connexió era molt dolenta, se'ns va anar l'internet. Totes les meves germanes estaven mortes del fàstic, però com nosaltres tampoc anàvem a passar-nos tot el dia mirant-nos les cares, vam anar a despertar als meus pares de la seva migdiada, vam despertar al meu nebot, i vam passar una de les millors tardes en família, amb la pluja , fent-fotos, recordant moments i de més, res millor que un dia a casa amb les persones que mes estimes tirant les rialles.

Un dia al salting

26 de juliol,

Avui ha sigut un dia molt apassionant a la festa  d’aniversari d’un amic que es diu Roger. Estàvem a un lloc que es diu Salting. Era un magatzem molt minúscul amb molts llits elàstics i una piscina d’escuma. Érem deu nois saltant més 20 nens xics.

El local estava molt mal ventilat i per això feia calor. No hi havia finestres. Tots estàvem molt suats i fèiem molta pudor.

Em vaig passar tota l’estona saltant molt elevat a la piscina d’escuma. Estava intentant fer un “backflip”, mortal enrere, però era molt arriscat i no el vaig fer prou bé. També vaig practicar salts més senzills com el “fronflip”, un mortal endavant, “flear” i “barani”.

Un dia inolvidable

8 de juliol,
Avui ha sigut un dia molt mogut. M'he aixecat a les 6:30 amb la Júlia, ja que es va quedar a dormir a casa meva. La raó per la que ens vam aixecar tant d'hora va ser perquè a les 12 del migdia, 5 Seconds of Summer, un grup de música, feia una firma de discs a Barcelona. Vam marxar a les 8 i vam arribar a les 9. Al arribar ens van dir que com que la firma començava a les 12, podiem fer temps passejant i tornar més tard. Un cop va ser l'hora de tornar, ens van dir que perquè ens poguessin firmar els discs necessitavem una pulsera que s'havia de comprar unes setmanes abans. La Júlia i jo estavem molt confoses perquè primer ens havien dit que podiem passar a la firma i ara ens deien el contrari. Al final tot va ser un malentès i ens van deixar passar. Va ser increïble veure'ls en persona, perquè et dones conta de que són gent real i no unes fotos o vídeos a l'ordinador.
Al acabar la firma, vam tornar a Premià a dinar. Llavors, vam agafar al tren per tornar a Barcelona ja que a la tarda era el concert de One direction. Tot anava bé, fins que va arribar l'hora d'agafar l'autobús per pujar al Estadi Olímpic. Hi havia una cua infinita. Teniem por de no arribar a temps al concert. Per sort la cua anava ràpid i vam poder pujar a l'autobús en poc temps. Però encara no s'havia acabat tot. No portavem ni un minut dintre de l'autobus quan de sobte es va parar. Resulta que hi havia molt de trànsit i l'autobús no tenia espai per circular. Finalment, després d'un viatge de mitja hora, vam arribar a l'Estadi. Estava atapeït de gent. Després de fer una cua molt gran vam poder entrar dintre on ens vam trobar amb la Txell, la Bet, els seus pares, i la novia del germà de la Júlia. Primer van actuar els teloners que eren Abraham Mateo i 5 Seconds of Summer. Després One Direction va actuar. Va ser impresionant i molt divertit. Em va encantar. Després del concert estavem afòniques de cantar i cridar i s'ens feia difícil escoltar, ja que tothom a l'estadi cantava i cridava amb tota la força que tenien. Crec que avui ha sigut el millor dia de tot l'any.

UNA SETMANA DE LLIBERTAT ..... (Diari d'un dia d'estiu)

De moment el que mes m'ha agradat de l'estiu és la Festa Major, les places, carrer i parcs s'omplen de gent durant aquests dies, el poble organitza molts actes per viure les festes amb intensitat, durant set dies pràcticament hi ha activitats ha totes hores i per totes les edats, a Premià concretament el millor dia és quan hi ha el desembarcament dels pirates a la nit a la platja, que es converteix en una batalla campal d'aigua, on premianencs i pirates lluiten per conquerir el poble, sempre guanyen els pirates, clar!!, i després a la matinada van per tot el poble a assaltar l'Ajuntament i penjant la bandera pirata al balcó, mestres vas per carrer et van tirant cubells d'aigua i tothom mulla a tothom, és súper divertit.

Durant aquests dies es fan un "sinfi" d'activitats: els tradicionals concerts a totes hores a la platja, castellers, dinars populars, gegants, correfocs, focs artificials i munten la fira d'atraccions.

El barri antic del poble durant aquests dies es converteix en un poble pescador i és molt bonica i durant tot el dia es veu pel carrer a grans i petits vestits de premianencs i de pirates caminant pel poble.

El millor de tot això és que els pares en deixen anar a tot arreu.... 

Pol Gant

Diari de vacances

21/7/14

Estic molt content perquè avui he anat a unes colònies que vaig cada any i que sempre m’han agradat. Feia molts dies que esperava anar-hi i ara escric el meu diari, en el moment lliure que ens donen per la tarda.  Aquest matí estava molt emocionat per anar de colònies, vaig acabar de fer la maleta a casa meva amb la meva mare i després vaig esmorzar. Mitja hora més tard ja estava al cotxe anant cap a Barcelona, a l’hospital de Sant Pere Claver.

L’autocar ens venia a buscar a la porta de l’hospital. Quan va venir més gent vaig anar a saludar als meus amics que van venir altres anys. Em vaig posar amb un amic meu a l’autocar amb el que parlava sempre per “whatsapp” abans de les colònies.

Vaig arribar i tot estava com l’any passat, com a mínim a primera vista. Quan els monitors van anar a fer el “tour” per la casa de colònies, vaig veure que hi havia unes noves tanques en llocs on abans no hi eren, però eren canvis sense importància.

Un cop ja sabíem tots els llocs importants de la casa de colònies, vam procedir a dir els nostres noms i d’on veníem, per a no tenir problemes per comunicar-nos. Un cop sabent tot, ja ens vam començar a fer amics dels nous. Hi ha molts nens nous aquest any però no em molesta.

Ara estic escrivint aquest diari encantadíssim d’estar aquí. Bé s’acaba el temps i acabo d’escriure que van a explicar-nos el joc de la tarda. 

Un dia al Tibidabo

Dia 12 de Juliol,
El dia ha començat força tranquil, m'he aixecat tard, i després de tot el matí voltant per casa, la meva mare ha pensat que seria una bona idea passar la tarda al Tibidabo. Així és que se m'ha acudit convidar a un amic meu a la sortida. A les 5 de la tarda hem passat  a recollir-lo i hem anat cap el parc. Quan hem arribat hem vist que hi havia un munt de gent esperant per agafar l'entrada, però ja dins del parc no hem hagut de fer llargues cues. Hem passat una tarda divertida i entretinguda tots plegats. Quan hem marxat ja era una mica tard i la meva mare li ha proposat que es quedés a dormir a casa nostra.