Experiència a Alemanya

La setmana del 7 al 14 de maig vaig fer un intercanvi a Alemanya amb l'institut. En aquesta redacció explicaré la meva experiència.

Em va agradar molt tot en general ja que al final he guanyat uns quants amics. La meva corresponsal ha sigut molt bona amb mi i molt simpàtica. Des del primer moment que ens vam conèixer ens vam fer amigues. També m'he fet amiga de les seves amigues.

El menjar em va agradar en general però hi van haver algunes coses que no em van acabar d'agradar. Molt del menjar gairebè no tenia gust. En el meu cas, per esmorzar al matí només hi havien 5 minuts i no em donava temps de menjar gaire. Totes les begudes tenien gas: l'aigua, els sucs... i a mi el gas em deasagrada. Però la resta del menjar em va agradar molt.

Les activitats que vam fer van ser molt agradables. Vam fer unes quantes excursions, agunes amb tallers molt divertits i vam fer activitats fora de l'institut també molt divertides.

Repetiria l'experiencia perquè m'ho vaig passar molt bé en una cultura diferent a la meva. Espero mantenir el contacte amb la meva corresponsal i que ens tornem a trobar en el futur.

ALEMANYA

La passada setmana vam anar a Alemanya. Ens ho vam passar

d’allò més bé. Va ser una experiència inoblidable. Vam anar a un

poble què es deia Kirchzarten, què estava al costat de Freiburg.

El primer dia no vam fer gran cosa, vam arribar allà a les vuit

de la nit a l’ escola, i ens van recollir les famílies alemanyes per

portar-nos a las seves cases. Jo, aquell dia, vaig prendre una

pizza molt bona per sopar.

Cada dia fèiem excursions, sobretot anàvem a la muntanya. A mi,

personalment, l’excursió què més em va agradar va ser una que

vam anar a la muntanya i vam baixar amb una mena de trenet

que anava molt ràpid i el controlaves tu. Els companys alemanys

no van venir, es quedaven l’institut, és a dir, només anàvem

companys catalans.

El dia què més em va agradar va ser el diumenge perquè vam anar a Europark, el parc d’atraccions més gran d’Europa. Ens ho vam passar molt bé. Ens vam llençar a totes las atraccions. Però no anava tothom. Vam anar unes deu persones, Però jo vaig tenir la sort d’anar i ens ho vam passar molt bé.

El més dolent va ser a l’hora de la tornada.Molta gent no volia

anar-sen, fins i tot es van posar a plorar, perquè tothom vam fer

molt bones relacions. Encara què això es podria repetir, però per

el nostre comte. Podríem anar a Alemanya a l’estiu i passar-ho

molt bé.

Un viatge per recordar

Aquest mateix mes, 30 dels alumnes de segón vam participar en un intercanvi amb Kirtchaten, Alemanya.

Ha sigut una experiència que difícilment oblidarem, hem conegut gent nova, una nova cultura, una nova forma de fer..

Ami em va tocar amb la Marie Brosh, tenia el típic perfil de nena alemanya: rossa, amb ulls blaus i galtes rosades.
Estava allotjada al mateix poble de l'escola a tan sols 7 minuts caminant. Era una família molt creient , fins i tot a l’ habitació on dormia hi havia penjada una creu!

La gent és molt diferent a la d'aquí, tothom és educat i respectuós però alhora són molt més tancats.
Quan estàvem a Alemanya nens i nenes mai es barrejaven a l'hora de quedar i eren selectives a l’elegir amb qui volien passar la tarda; es a dir , tots plegats, no volien quedar mai.

El que em va desagradar més va ser el menjar, em costava molt adaptar-me al que hi havia ja que no m'agradava . Cada dia esmorzava, dinava i sopava el mateix.
A Alemanya, a diferència d'aquí, no s'asseuen tres cops per dia a taula sino que fan un esmorzar contundent i van picant entre hores, un menjar molt típic que menjava sempre era el brètzel!

Vaig disfrutar més quan ells van venir aquí, les activitats que fèiem eren mes divertides i quedàvem tots junts per anar a sopar, anar a la platja i no hi havia tantes hores mortes, sense fer res.

Vam tenir mala sort amb el clima, tot el dia plovia, gairebé no vam veure el sol. Diumenge, el dia que vam estar amb la família, va haver-hi una forta pedregada, encara que ells ja hi estaven acostumats.

Tot i que algunes estones m'avorrís i el comiat amb els companys alemanys fos dur, ha sigut un viatge inoblidable que m'ha donat a conèixer nova gent, nova cultura i sobretot m'ha fet fer nous amics a 1.609 kilòmetres de mi!
 

Una experiència inoblidable

Tot va començar quan em van dir que ja tenia parella assignada per l’intercanvi amb Alemanya. En aquells moments estava molt nerviosa. Em van donar un paper amb totes les seves dades, gustos... Era vegetariana!!!

Em vaig posar amb contacte amb ella mitjançant “E-MAIL”, va trigar una setmana a contestar-me i després jo vaig tornar a trigar una altra setmana a contestar-li. Com que era desesperant, vam decidir que era més fàcil i ràpid fer servir el “WHATS APP”.

Van anar passant les setmanes fins que va arribar el gran dia. Aquella tarda arribaven els alemanys, tothom estava molt nerviós, a mi, fins i tot, em tremolaven les cames.

Durant tota aquella setmana vam estar visitant els llocs més importants de Barcelona. Després, a les tardes, quedàvem tots per fer activitats junts. Era molt divertit!!! A vegades, quan estaves sola amb la teva alemanya a casa, hi havia moments incòmodes però sempre els podies arreglar amb un somriure.

Cinc setmanes després ens tocava a nosaltres el paper de convidats. La família que em va tocar era molt encantadora, em feien sentir com a casa. Fins i tot a vegades em parlaven en espanyol perquè ho entengués tot bé.

Allà on vivien era un poble de muntanya on sempre feia fred i plovia. Moltes de les sortides que vam fer van ser relacionades amb la natura  i el camp. Era molt cansat però mereixia la pena, tot aquell paisatge era impressionant.  

Cada dia quedava amb la Marta Roman ja que la seva parella (la Joëlle) i la meva (la Marlene) eren millors amigues. Sempre fèiem el mateix, o jugar a voleibol o mirar “HOW I MET YOUR MOTHER?”  una sèrie molt divertida.

Aquella setmana em va passar volant. M’agradaria haver-me quedat més temps amb aquella família sobretot pensant que no la tornaré a veure mai més a la vida. Ha sigut una experiència inoblidable.



M‘ha encantant participar-hi, és una cosa que no la pots fer moltes vegades a la vida i s’ha d’aprofitar. Aprens anglès, coneixes nous costums i, sobretot, t’ho passes molt bé.

El que estaria bé és que a primer de batxillerat poguéssim tornar a fer l’intercanvi amb la mateixa parella, seria un retrobament molt emotiu perquè veuríem com hem canviat i podríem parlar sobre tot el que hauríem fet durant aquells tres anys.

No m’ho pensaria ni dues vegades si em diguessin de tornar-hi ara mateix!

Un viatge inoblidable

El dimecres 7 de Maig vam començar la nostra gran experiència. Vam anar a l’institut amb la maleta i la vàrem deixar a una sala, si volíem podíem fer les dues primeres hores de classe però no calia portar els llibres. Així podríem estar feliços tots junts, nosaltres no estàvem tan nerviosos perquè ja ens havíem conegut abans aquí, però també teníem ganes de conèixer la seva família, els seus costums i la seva cultura.
Després de fer les dues hores,  vam agafar un autocar per anar fins l’aeroport. El vol va ser esplèndid. Vàrem aterrar a Suïssa perquè era l’aeroport més a prop i desprès vàrem agafar un autocar per arribar a l’escola. Allà havíem quedat amb les nostres parelles de l’intercanvi. Em van venir a buscar la Mira ( la meva parella), el seu pare, i un dels germans bessons. Vivia en un poblet molt petit que es diu Eschbach, trigàvem uns 10 minuts amb cotxe i uns 15 amb autobús des de casa seva fins a Kirchzarten. Quan vaig arribar a la casa, em van presentar a la mare i a l’altre germà bessó, vaig deixar la maleta a la meva habitació i vaig sopar. Eren les 18:30 quan vam sopar, no tenien tovallons. Quan vam acabar vaig anar a desfer la maleta i després vàrem jugar a un joc semblant al parxís, a les 21:00 se’n van anar a  dormir i jo me’n vaig anar a la meva habitació.
El dia següent, vam pujar una muntanya fins arribar a una torre que més tard hi vam pujar i desprès vàrem anar a una ” bolera”. El divendres vam anar a veure com era una classe allà i ens va tocar estar a la classe d’anglès, seguidament, vam pujar una muntanya i vàrem anar amb una atracció fins a baix de la muntanya, a continuació vam pujar amb telecadira fins a la muntanya i vam baixar un altre cop amb l’atracció. El dissabte vam anar a fer una gyncana per Freiburg, es tractava de fer fotos en els llocs que posava en un paper. El diumenge vam anar a cuidar el seu cavall. El dilluns vam anar a una ciutat de França que es diu Straβburg i allà ens van donar un qüestionari perquè l’omplíssim amb coses sobre la ciutat. El dimarts vàrem anar a un museu a l’aire lliure de com era l’aigua abans i quins eren els seus usos i a les 18:00 hi va haver un sopar amb totes les famílies de l’intercanvi. El dimecres pel matí vam agafar l’autobús i vàrem anar a l’aeroport de Suïssa, el vol de tornada va ser espantós perquè l’avió es movia molt.
 Va ser una experiència inoblidable!

Bet Reina Pi

La meva experiència amb avió

La meva valoració sobre Alemanya és molt bona, m’ha encantat i m’ha agradat moltíssim, ho he passat molt bé.

El primer dia cap a les 12.00 - 13.00 h. encara estàvem a l'aeroport esperant l'avió, i cap a les 14.30 h. ja estava tot llest per marxar. Un cop a l’avió, quan ja estava assegut i a punt perquè  l'avió enlaires,  ens van repartir uns brètzels, que són com un llaç de pa, una mica torrades amb sal i per mig mantega, BONÍSSIM!! També ens van repartir unes begudes, coca-cola, fanta, aigua, aigua amb gas, cafè; hi havia molta varietat...

Un cop vam aterrar a l’aeroport de Basel i vam recollir les maletes, ja estàvem tots llestos per agafar l’autocar que ens va treure de Suïssa i ens va portar al poble de Kirchzarten, ja estàvem a Alemanya!!!!. Vam arribar tots amb molts nervis i quan vam baixar de l'autobús vam estar 5 minuts tots junts amb les famílies i després ens vam acomiadar. La casa on estava convidat era molt gran, bonica i acollidora, tota ella estava festa de fusta, tant la casa com el meu amic alemany com tota la seva família eren molt afectuosos.

Durant tota la setmana, vam fer moltes activitats, vam visitar  l’ institut d’allà, vam jugar a futbol, vam anar a un castell, vam gaudir de les vistes, dels immensos prats d’un verd preciós, vam anar a un petit poblet que ara és un museu, vaig anar al parc d’atraccions més gran d’Europa: L’EUROPA PARC, vam fer gimcanes pel poble de Freiburg, i també es va organitzar un partit de futbol,  entre espanyols i alemanys.

El menjar,  estava boníssim, vaig sopar bastant variat (a l’hora de dinar sempre em posaven entrepans, pic-nic...) com per exemple: un kebab, fideus xinesos, macarrons i espaguetis casolans, pizza casolana alemanya (massa i ingredients), i en teoria carn arrebossada, però no era feta amb pa ratllat, es fa d’una altra manera;  s'agafava el pa, l’aixafava i les molles que queien es posaven en un vol, després la carn es posava en remull en un ou batut i li posaven unes pinzellades de mel, i després  es posava les molles de pa i al forn. BONÍSSIM! Però hi havia un petit problema i una cosa molt curiosa i és que no tenien tovallons mai ni a la taula ni en lloc, fins que no acabaves no et podies aixecar per anar al lavabo a netejar-te.

En resum, estic molt content del viatge, ha estat una experiència fantàstica, m’ha agradat molt tant les gents d’allà, com el menjar, les excursions, i sobretot la família que m’ha tingut allotjat i amb la qual he conviscut durant una setmana. 

Pol Gant

Intercanvi

Alemanya: una experiència inoblidable

Tot va començar quan ens van donar “la fitxa tècnica”, la primera impressió va impactar força. Encara recordo que quasi no coincidíem amb res…

Sense adonar-me compte va arribar el dia esperat, encara m’enrecordo era un dimecres, feia fred i tot era ben fosc…

A mi m’havien de passar a buscar unes amigues (la Clàudia i l’Alba). Quant per fi van picar l’intèrfon vaig baixar corrents i vam anar totes corrent a buscar-les a la porta del institut... Com que tinc una mica de manca de visió només podia veure borrosament 3 siluetes subjectant 3 paraigües.

Ens vam saludar tímidament i totes 6, ens va anar a casa de cadascuna... Tot aquell tràngol va ser una mica incomode, com bé us o podeu imaginar... Però tot és va anar passant entre el 2on i 3r dia i ja ni t’explico el 4t i el 5é ja no paràvem de parlar...Encare que ens veiem poc, ja que sempre teníem activitats ha fer. Però mai oblidaré les xarrades que fèiem amb angles, aleman, català amb traductor  (que sortien cada disbarat...)

Els set dies van anar passant fins que ses van haver d'anar. Jo no estava gaire preocupada perquè sabia que dintre de poc la tornaria ha veure.

I així va ser, vam agafar l’avió (per algunes persones per primer cop) i més o menys va passar el mateix que aquí. Al principi no interactues gaire però un cop que has agafat confiança ja està, demés jo vaig tindre la gran sort que era una vellíssima persona!!! I la família també (sobretot la mare que feia uns pastissos per llepar-se els dits) el pare no ser ben bé que dir del pare perquè desgraciadament quant vaig anar estava malalt i no vaig tindre l’oportunitat de parlar gaire però les poques estones que passàvem es veia molt simpàtic.

I això és més o menys la meva sensació de l'intercanvi, ara en aquest instans seguim en connexió, encara que no estigui segura que mai més ens tornem a veure.

Mar Hernàez Cerdan

La meva experiència a l'Intercanvi amb Alemanya

La meva experiència a l’Intercanvi amb l’escola Marie Curie Gymnasium de Kirchzarten m’ha agradat molt, perquè m’he adonat que sé més anglès del que pensava i perquè he fet nous amics, tant alemanys com catalans. Al principi, quan em van plantejar la idea que vingués un noi deconegut a casa meva no em feia molta gràcia però ma mare em va animar a fer-ho i com que els meus amics es van apuntar vaig decidir de provar. Quan va pasar un mes després d’entregar el full en el qual t’apuntaves a l’Intercanvi, ja corrien rumors sobre que els alumnes que anaven a Alemanya ja estaven escollits, per tant, cada hora del pati anàvem al Departament de llengües extrangeres a preguntar si ja tenien la llista. Però finalment, ens ho van dir al mig d’una classe de Matemàtiques. De la meva classe vam estar escollits la Raquel, la Maria, la Patrícia, la Txell, el Fran i jo.

Ells van arribar el dia 26 de març per la nit, el primer dia va ser una mica vergonyós perquè estàvem tots callats sense saber què dir, però a partir del segon dia ja ens vam fer amics i vam parlar molt. Les excursions amb l’escola van ser bastant xules i a ell, sobretot,  li va encantar el Camp Nou. Ell ens va portar llaminadures i una guia de viatges de Freiburg i nosaltres li vam portar una safata plena de pernil i fuets. El comiat va ser una mica trist perquè ens vam fer molt amics però ens quedava el consol que ens veuriem en un mes.

Cinc setmanes més tard, exactament el 7 de maig, vam arribar nosaltres a Kirchzarten, va ser una rebuda molt bonica, perquè feia molt bon temps, tot estava ple de camps verds i perquè vam tornar a veure als nostres amics. La seva casa era molt xula perquè era bastant gran i perquè el seu barri estaba ple d’edificis moderns bonics. Em vaig presentar a la seva familia i vam fer “vida normal”. En aquella setmana ens vam fer encara més amics i a més a més també em vaig fer amic d’altres alumnes alemanys i fins i tot catalans. El comiat final va ser molt dramàtic perquè la majoria estavem plorant i abraçant-nos, però em vaig quedar més tranquil quan em va dir que intentaria que ens tornessim a veure posiblement aquest estiu. A la tornada, a l’avió, el pilot no creiem que sigués molt professional, perquè l’avió feia uns salts molt estranys i la Júlia i la Txell que era a qui tenia als costats tenien bastanta por. Va ser divertit.

Estic segur que si no hagués fet cas a ma mare quan em va animar a apuntar-me a l’Intercanvi ara me n’hagués penedit molt. Ha sigut una experiencia fantástica i inoblidable. La tornaria a repetir perfectament.

Alemanya amb en Fabi

La meva experiència en Alemanya va ser molt bonica, vivia amb el meu company d’intercanvi i amic Fabian Hug, tot i que els amics li dèiem Fabi.
Vivia una mica allunyat dels altres, ja que la majoria vivien a Kirchzarten i jo, i en Pau Folguera amb en Florian, vivíem més allunyats, però els nostres paisatges eren molt millors: muntanyes d’herba verda, arbres alts com núvols, animals menjant a vora nostra, una experiència increïble.
El primer dia, per a mi, va ser un dels millors, ja que vam arribar allà a les 6, més o menys, i jo vaig anar amb en Fabi i la seva mare, anomenada Monika (sí, amb k), a sa casa. Era una casa gran, extensa, i molt bonica. Em va tocar dormir a l’habitació d’un dels germans petits del Fabi, en Robin d’onze anys, molt simpàtic, parlava una mica d’anglès, no gaire bé, però no ens va costar gaire fer-nos amics, tot i que no el veia gaire amb les excursions i tot, i en Robin dormia amb el Daniel, l’altre germà del Fabi, de 9 anys, i ell no parlava angles, només alemany, però amb l’ajuda del Robin i d’en Fabi ens enteníem.  Desprès de presentar-nos vam quedar amb el Pau i el Flo i més per jugar a futbol en un camp que hi havia no massa lluny d’allà. I a l’hora de sopar vaig conèixer al pare, Martin es deia, molt simpàtic i jove, com a mínim a mi m’ho va semblar, no ens va costar conversar cap dia, em deia alguna frase amb alemany, i tot i que jo l’estudio no en sé tant com per mantenir una conversació de més de dues oracions, i després ho repetia en anglès i aleshores responia o simplement reia de l’acudit que havia fet.
Els altres dies van ser la majoria molt semblants, pel matí aixecar-se d’hora i excursió, desprès quedar amb els amics i donar una volta pel poble.
Però cal que destaqui un parell de dies que, junt amb el primer, em van agradar moltíssim. Per la tarda d’un dels dies, vam anar quatre catalans, i quatre alemanys a un parc aquàtic cobert. Allà, com que no era massa gran, anàvem els catalans per una part i els alemanys per la seva. Vaig conèixer millor a dues persones que ara són amigues meves, i als seus alemanys, que també vam fer bones amistats. L’altre català era en Pau, vam passar el 90% del temps junts ell i jo, ja que el Fabi i el Flo eren gairebé veïns.
Un altre dia que cal destacar és el diumenge, perquè vam anar uns quants a Europa Parc, jo amb la família d’en Fabi, menys amb el pare que el dissabte se’n va haver d’anar a Itàlia per feina. Però a la que vaig trobar a la colla, en Fabi i jo, acomiadant-nos de la Monika, vam anar amb ells, molts somriures, molts crits, molta diversió! Després, cap a les 6’30, va començar a ploure, i vaig anar-me’n junt al Fabi, amb la mare i els germans. Quan ens vam trobar, ja quasi tancaven el parc, i això significa que no hi havia cua a cap atracció, així que quan va parar de ploure, vam poder pujar a un parell d’atraccions mes, i vaig pujar amb els dos germans.
Les fotos on sortíem divertits la mare les va comprar i me les va regalar. Va ser un dels millors dies.
Després, cal destacar els tres quarts d’hora que vaig passar a una classe de francès amb en Dani, en Roc, en David i el Pau. Ens van fer presentar-nos, i a partir que van deixar de fer-nos cas allò va ser la repera, ningú, excepte dos persones, feien cas al professor, i nosaltres, clarament, tampoc, però tampoc ens aixecàvem per jugar al “pilla-pilla” simplement fèiem bromes, desprès ens vam anar per reunir-nos amb el grup i com que aquell institut era molt gran, i bonic, ens vam perdre, i al voler preguntar on erem els altres una senyora amb molt mala bava ens va començar a cridar i vam sortir d’allà cames ajudeu-me! Vam tornar a classe i unes alumnes d’allà ens van acompanyar fins al punt de trobada, naturalment vam arribar els últims.
I per últim, un dels dies finals, vam pujar, només els catalans, a una muntanya, tot i que era molt bonic el paisatge aquella pujada era bastant traïdora, i amb les indicacions dels professors de “vinga va que només falten cinc minuts!” i a la mitja hora encara repetien el mateix, séns va fer esgotador, i per si no fos poc també va ploure. Però el resultat va merèixer la pena, un circuit per a uns seients que anaven baixant per tota la muntanya que minuts abans havíem pujat a peu, podies anar sol o acompanyat, i jo vaig anar amb la Raquel, i la velocitat la decidia el conductor, i vaig conduir jo. Va ser molt divertit, i als que volíem vam poder repetir, i també vaig anar amb la Raquel, però com que aquest cop ja controlava més, vaig anar bastant mes ràpid, i allò va ser la canya!
I més o menys resumida, això va ser la meva setmana a Alemanya, i el que més em va sorprendre d’ells va ser que tots a casa van descalços, que la majoria tenen un llit elàstic al jardí i que tots els líquids els bevien amb aigua amb gas, suc de poma amb gas! Però aquest últim em va acabar agradant. I el dimarts per la nit, e van donar regal per a la meva família i un per a mi. Però no me’l van deixar obrir allà! Així que quan vaig ser casa el primer que vaig fer va ser obrir-lo, i em va agradar moltíssim, em va regalar un àlbum de fotos amb totes les que sortia jo i dels animals seus i de la família, i un text dient que els havia agradat molt la meva companyia amb ells, i encara parlem de tant en tant en Fabi i jo, és un gran amic, simpàtic, amable i graciós i espero tornar a veure’l algun dia!

La gran estada a Alemanya

El primer dia vam haver d’anar les dos primeres hores de classe però, sense llibres. Tots estàvem molt nerviosos i a la vegada molt emocionats de veure els nostres companys alemanys.

Quan vam arribar a Kirchzarten vam veure que era un poble molt bonic i acollidor. Quan vaig veure  la meva companya d’intercanvi,l’Anna, vaig anar corrents a abraçar-la. Era molt simpàtica i divertida, igual que la seva família, tots em van acollir molt bé.  Tots vam portar regals típic d’Espanya . Com galetes,pernil, llonganissa,tasses...

El segon dia vam anar sense els nostres companys alemanys a una muntanya on hi havia un castell antic. Al camí cap al castell ,que era al cim de la muntanya, va ser el que més em va agradar. Era un bosc preciós. Era tot verd, d’un verd molt bonic, i es respirava aire pur. Després, al castell, hi havia unes vistes molt boniques de Freiburg i les altres muntanyes.  Vam baixar del castell i vam dinar. A continuació, vam anar a jugar a bitlles amb els alemanys. Va ser molt divertit.

El tercer dia vam anar a una altra muntanya, on hi havia una activitat molt divertida! Era com una atracció que baixava des de dalt de la muntanya fins a baix però anava fent corbes, i hi havia vegades que havies d’anar frenant per precaució. Per la tarda d’aquell mateix dia, la família em va portar a un restaurant típic de la Selva Negra, i el menjar era boníssim.

El quart dia, que era un dissabte, vam anar a fer una gimcana per Freiburg. Em va semblar una ciutat bonica. Després vam anar a comprar roba. Per la tarda vaig ensenyar a la seva mare a fer el pa amb tomàquet i els hi va agradar. Per la nit vam quedar uns quants amics per veure Eurovision, i ens ho vam passar molt bé.

El cinquè dia vam anar a Europa Park, el parc d’atraccions més gran d’Europa.  Va ser al·lucinant. Tot i que va ploure per la tarda però no em va importar.

El sisè dia vam anar amb els alemanys a Strasbourg, una ciutat de França però estava molt a prop d’Alemanya. Era molt bonic i vaig aprofitar per provar un dolços francesos que allà venien, anomenats “macarons”.

L’últim dia vam anar  a un lloc on ens van explicar l’ús de l’aigua en cases antigues.  Per la tarda vam fer un sopar tots junts. Aquella tarda per alguns va ser una mica trista. Jo i la meva alemanya ens vam unir molt. Vam ser com germanes durant aquelles dues setmanes. I va ser molt trist saber que l’intercanvi s’havia acabat. Va ser molt divertit i vaig passar-m’ho molt bé. Mai no ho oblidaré. I estic segura que tornaré a veure l’Anna, ho tinc molt clar.