Aquest estiu he
fet dos viatges; a Roma i a Portugal. Un dels dies més importants d’aquest
estiu va ser quan estava a finals d’agost a Portugal, vaig arribar a Lisboa
creuant el riu Tajo, primer pel pont Vasco de Gama, sentint la ciutat cada
vegada més a prop, pel pont hi arribes a la part alta de la ciutat, havíem de
baixar fins el casc antic per agafar el ferry que ens portaria al petit poble
d’Almada a on teníem l’apartament. Tornar a travessar el Tajo a última hora de
la tarda va ser espectacular, un gran cel rogenc cobria l’horitzó, i acoloria
de tons càlids el port, els barris baixos i el perfil de la ciutat.
Em trobava absolutament
hipnotitzada per l’espectacle que tenia davant meu, llàstima que el veloç
vaixell ens va portar a l’altra riba tan ràpidament. Haver de desembarcar va
ser l’única cosa que em va fer apartar la mirada d’aquesta postal.
És la millor
imatge que conservo de la vella i melancòlica Lisboa.
OK
ResponElimina