dijous, 4 de setembre del 2014

La notícia


Sens dubte el millor moment d'aquest curs va se quant  la Marga va tocar la porta de la classe  i va entrar  en mig d'una classe de castellà i a uns quants ens va cridar per que  sortíssim fora amb ella. A fora ens  diu que aquells 5 afortunats teniem plaça per anar a Alemanya; se'm van obrir els ulls com dues taronges !!! 
Li vaig llençar una mirada de felicitat a la Claudia Moreno i vam començar a planejar de tot el que podrem fer allà...
Quant vam tornar a la classe em baix relaxar, ja que havia estat les 2 setmanes anteriors tot el dia pensant si:  aniré o no aniré, aniré o no aniré....?
Al final vaig anar. Va ser més divertit , interessant del que havíem planejat.

2 comentaris:

  1. Mar, jo també tinc el mateix record, quins nervis! Quantes estones pensant com seria la alemana que ens havia tocat i que fariem quan anessim a Kirchzarten.

    ResponElimina
  2. Home, no ha millorat gaire... "vaig" és molt greu

    ResponElimina