La meva experiència a l’Intercanvi amb l’escola Marie Curie
Gymnasium de Kirchzarten m’ha agradat molt, perquè m’he adonat que sé més
anglès del que pensava i perquè he fet nous amics, tant alemanys com catalans.
Al principi, quan em van plantejar la idea que vingués un noi deconegut a casa
meva no em feia molta gràcia però ma mare em va animar a fer-ho i com que els
meus amics es van apuntar vaig decidir de provar. Quan va pasar un mes després
d’entregar el full en el qual t’apuntaves a l’Intercanvi, ja corrien rumors
sobre que els alumnes que anaven a Alemanya ja estaven escollits, per tant,
cada hora del pati anàvem al Departament de llengües extrangeres a preguntar si
ja tenien la llista. Però finalment, ens ho van dir al mig d’una classe de
Matemàtiques. De la meva classe vam estar escollits la Raquel, la Maria, la
Patrícia, la Txell, el Fran i jo.
Ells van arribar el dia 26 de març per la nit, el primer dia
va ser una mica vergonyós perquè estàvem tots callats sense saber què dir, però
a partir del segon dia ja ens vam fer amics i vam parlar molt. Les excursions
amb l’escola van ser bastant xules i a ell, sobretot, li va encantar el Camp Nou. Ell ens va portar
llaminadures i una guia de viatges de Freiburg i nosaltres li vam portar una
safata plena de pernil i fuets. El comiat va ser una mica trist perquè ens vam
fer molt amics però ens quedava el consol que ens veuriem en un mes.
Cinc setmanes més tard, exactament el 7 de maig, vam arribar
nosaltres a Kirchzarten, va ser una rebuda molt bonica, perquè feia molt bon
temps, tot estava ple de camps verds i perquè vam tornar a veure als nostres
amics. La seva casa era molt xula perquè era bastant gran i perquè el seu barri
estaba ple d’edificis moderns bonics. Em vaig presentar a la seva familia i vam
fer “vida normal”. En aquella setmana ens vam fer encara més amics i a més a
més també em vaig fer amic d’altres alumnes alemanys i fins i tot catalans. El
comiat final va ser molt dramàtic perquè la majoria estavem plorant i
abraçant-nos, però em vaig quedar més tranquil quan em va dir que intentaria
que ens tornessim a veure posiblement aquest estiu. A la tornada, a l’avió, el
pilot no creiem que sigués molt professional, perquè l’avió feia uns salts molt
estranys i la Júlia i la Txell que era a qui tenia als costats tenien bastanta
por. Va ser divertit.
Estic segur que si no hagués fet cas a ma mare quan em va
animar a apuntar-me a l’Intercanvi ara me n’hagués penedit molt. Ha sigut una
experiencia fantástica i inoblidable. La tornaria a repetir perfectament.
Sembla que vas passar una bona setmana eh!
ResponEliminaHo vam disfrutar molt. Una experiència inoblidable.
ResponEliminaEs molt divertit el teu text que has fet de l'experiència a Alemanya. La veritat es que ens ho vam passar molt be menys a l'avió de tornada. Jo també vaig fer nous amics i penso que va ser una experiència inoblidable i molt enriquidora.
ResponEliminaM'alegro molt de que ho passesis tant bé els companys que ens vam quedar a premià os trobavem molt a faltar,
ResponEliminaLa veritat és que Alemanya es molt bunica!