Alemanya amb en Fabi

La meva experiència en Alemanya va ser molt bonica, vivia amb el meu company d’intercanvi i amic Fabian Hug, tot i que els amics li dèiem Fabi.
Vivia una mica allunyat dels altres, ja que la majoria vivien a Kirchzarten i jo, i en Pau Folguera amb en Florian, vivíem més allunyats, però els nostres paisatges eren molt millors: muntanyes d’herba verda, arbres alts com núvols, animals menjant a vora nostra, una experiència increïble.
El primer dia, per a mi, va ser un dels millors, ja que vam arribar allà a les 6, més o menys, i jo vaig anar amb en Fabi i la seva mare, anomenada Monika (sí, amb k), a sa casa. Era una casa gran, extensa, i molt bonica. Em va tocar dormir a l’habitació d’un dels germans petits del Fabi, en Robin d’onze anys, molt simpàtic, parlava una mica d’anglès, no gaire bé, però no ens va costar gaire fer-nos amics, tot i que no el veia gaire amb les excursions i tot, i en Robin dormia amb el Daniel, l’altre germà del Fabi, de 9 anys, i ell no parlava angles, només alemany, però amb l’ajuda del Robin i d’en Fabi ens enteníem.  Desprès de presentar-nos vam quedar amb el Pau i el Flo i més per jugar a futbol en un camp que hi havia no massa lluny d’allà. I a l’hora de sopar vaig conèixer al pare, Martin es deia, molt simpàtic i jove, com a mínim a mi m’ho va semblar, no ens va costar conversar cap dia, em deia alguna frase amb alemany, i tot i que jo l’estudio no en sé tant com per mantenir una conversació de més de dues oracions, i després ho repetia en anglès i aleshores responia o simplement reia de l’acudit que havia fet.
Els altres dies van ser la majoria molt semblants, pel matí aixecar-se d’hora i excursió, desprès quedar amb els amics i donar una volta pel poble.
Però cal que destaqui un parell de dies que, junt amb el primer, em van agradar moltíssim. Per la tarda d’un dels dies, vam anar quatre catalans, i quatre alemanys a un parc aquàtic cobert. Allà, com que no era massa gran, anàvem els catalans per una part i els alemanys per la seva. Vaig conèixer millor a dues persones que ara són amigues meves, i als seus alemanys, que també vam fer bones amistats. L’altre català era en Pau, vam passar el 90% del temps junts ell i jo, ja que el Fabi i el Flo eren gairebé veïns.
Un altre dia que cal destacar és el diumenge, perquè vam anar uns quants a Europa Parc, jo amb la família d’en Fabi, menys amb el pare que el dissabte se’n va haver d’anar a Itàlia per feina. Però a la que vaig trobar a la colla, en Fabi i jo, acomiadant-nos de la Monika, vam anar amb ells, molts somriures, molts crits, molta diversió! Després, cap a les 6’30, va començar a ploure, i vaig anar-me’n junt al Fabi, amb la mare i els germans. Quan ens vam trobar, ja quasi tancaven el parc, i això significa que no hi havia cua a cap atracció, així que quan va parar de ploure, vam poder pujar a un parell d’atraccions mes, i vaig pujar amb els dos germans.
Les fotos on sortíem divertits la mare les va comprar i me les va regalar. Va ser un dels millors dies.
Després, cal destacar els tres quarts d’hora que vaig passar a una classe de francès amb en Dani, en Roc, en David i el Pau. Ens van fer presentar-nos, i a partir que van deixar de fer-nos cas allò va ser la repera, ningú, excepte dos persones, feien cas al professor, i nosaltres, clarament, tampoc, però tampoc ens aixecàvem per jugar al “pilla-pilla” simplement fèiem bromes, desprès ens vam anar per reunir-nos amb el grup i com que aquell institut era molt gran, i bonic, ens vam perdre, i al voler preguntar on erem els altres una senyora amb molt mala bava ens va començar a cridar i vam sortir d’allà cames ajudeu-me! Vam tornar a classe i unes alumnes d’allà ens van acompanyar fins al punt de trobada, naturalment vam arribar els últims.
I per últim, un dels dies finals, vam pujar, només els catalans, a una muntanya, tot i que era molt bonic el paisatge aquella pujada era bastant traïdora, i amb les indicacions dels professors de “vinga va que només falten cinc minuts!” i a la mitja hora encara repetien el mateix, séns va fer esgotador, i per si no fos poc també va ploure. Però el resultat va merèixer la pena, un circuit per a uns seients que anaven baixant per tota la muntanya que minuts abans havíem pujat a peu, podies anar sol o acompanyat, i jo vaig anar amb la Raquel, i la velocitat la decidia el conductor, i vaig conduir jo. Va ser molt divertit, i als que volíem vam poder repetir, i també vaig anar amb la Raquel, però com que aquest cop ja controlava més, vaig anar bastant mes ràpid, i allò va ser la canya!
I més o menys resumida, això va ser la meva setmana a Alemanya, i el que més em va sorprendre d’ells va ser que tots a casa van descalços, que la majoria tenen un llit elàstic al jardí i que tots els líquids els bevien amb aigua amb gas, suc de poma amb gas! Però aquest últim em va acabar agradant. I el dimarts per la nit, e van donar regal per a la meva família i un per a mi. Però no me’l van deixar obrir allà! Així que quan vaig ser casa el primer que vaig fer va ser obrir-lo, i em va agradar moltíssim, em va regalar un àlbum de fotos amb totes les que sortia jo i dels animals seus i de la família, i un text dient que els havia agradat molt la meva companyia amb ells, i encara parlem de tant en tant en Fabi i jo, és un gran amic, simpàtic, amable i graciós i espero tornar a veure’l algun dia!