La meva experiència a l'Intercanvi amb Alemanya

La meva experiència a l’Intercanvi amb l’escola Marie Curie Gymnasium de Kirchzarten m’ha agradat molt, perquè m’he adonat que sé més anglès del que pensava i perquè he fet nous amics, tant alemanys com catalans. Al principi, quan em van plantejar la idea que vingués un noi deconegut a casa meva no em feia molta gràcia però ma mare em va animar a fer-ho i com que els meus amics es van apuntar vaig decidir de provar. Quan va pasar un mes després d’entregar el full en el qual t’apuntaves a l’Intercanvi, ja corrien rumors sobre que els alumnes que anaven a Alemanya ja estaven escollits, per tant, cada hora del pati anàvem al Departament de llengües extrangeres a preguntar si ja tenien la llista. Però finalment, ens ho van dir al mig d’una classe de Matemàtiques. De la meva classe vam estar escollits la Raquel, la Maria, la Patrícia, la Txell, el Fran i jo.

Ells van arribar el dia 26 de març per la nit, el primer dia va ser una mica vergonyós perquè estàvem tots callats sense saber què dir, però a partir del segon dia ja ens vam fer amics i vam parlar molt. Les excursions amb l’escola van ser bastant xules i a ell, sobretot,  li va encantar el Camp Nou. Ell ens va portar llaminadures i una guia de viatges de Freiburg i nosaltres li vam portar una safata plena de pernil i fuets. El comiat va ser una mica trist perquè ens vam fer molt amics però ens quedava el consol que ens veuriem en un mes.

Cinc setmanes més tard, exactament el 7 de maig, vam arribar nosaltres a Kirchzarten, va ser una rebuda molt bonica, perquè feia molt bon temps, tot estava ple de camps verds i perquè vam tornar a veure als nostres amics. La seva casa era molt xula perquè era bastant gran i perquè el seu barri estaba ple d’edificis moderns bonics. Em vaig presentar a la seva familia i vam fer “vida normal”. En aquella setmana ens vam fer encara més amics i a més a més també em vaig fer amic d’altres alumnes alemanys i fins i tot catalans. El comiat final va ser molt dramàtic perquè la majoria estavem plorant i abraçant-nos, però em vaig quedar més tranquil quan em va dir que intentaria que ens tornessim a veure posiblement aquest estiu. A la tornada, a l’avió, el pilot no creiem que sigués molt professional, perquè l’avió feia uns salts molt estranys i la Júlia i la Txell que era a qui tenia als costats tenien bastanta por. Va ser divertit.

Estic segur que si no hagués fet cas a ma mare quan em va animar a apuntar-me a l’Intercanvi ara me n’hagués penedit molt. Ha sigut una experiencia fantástica i inoblidable. La tornaria a repetir perfectament.