Una experiència inoblidable

Tot va començar quan em van dir que ja tenia parella assignada per l’intercanvi amb Alemanya. En aquells moments estava molt nerviosa. Em van donar un paper amb totes les seves dades, gustos... Era vegetariana!!!

Em vaig posar amb contacte amb ella mitjançant “E-MAIL”, va trigar una setmana a contestar-me i després jo vaig tornar a trigar una altra setmana a contestar-li. Com que era desesperant, vam decidir que era més fàcil i ràpid fer servir el “WHATS APP”.

Van anar passant les setmanes fins que va arribar el gran dia. Aquella tarda arribaven els alemanys, tothom estava molt nerviós, a mi, fins i tot, em tremolaven les cames.

Durant tota aquella setmana vam estar visitant els llocs més importants de Barcelona. Després, a les tardes, quedàvem tots per fer activitats junts. Era molt divertit!!! A vegades, quan estaves sola amb la teva alemanya a casa, hi havia moments incòmodes però sempre els podies arreglar amb un somriure.

Cinc setmanes després ens tocava a nosaltres el paper de convidats. La família que em va tocar era molt encantadora, em feien sentir com a casa. Fins i tot a vegades em parlaven en espanyol perquè ho entengués tot bé.

Allà on vivien era un poble de muntanya on sempre feia fred i plovia. Moltes de les sortides que vam fer van ser relacionades amb la natura  i el camp. Era molt cansat però mereixia la pena, tot aquell paisatge era impressionant.  

Cada dia quedava amb la Marta Roman ja que la seva parella (la Joëlle) i la meva (la Marlene) eren millors amigues. Sempre fèiem el mateix, o jugar a voleibol o mirar “HOW I MET YOUR MOTHER?”  una sèrie molt divertida.

Aquella setmana em va passar volant. M’agradaria haver-me quedat més temps amb aquella família sobretot pensant que no la tornaré a veure mai més a la vida. Ha sigut una experiència inoblidable.



M‘ha encantant participar-hi, és una cosa que no la pots fer moltes vegades a la vida i s’ha d’aprofitar. Aprens anglès, coneixes nous costums i, sobretot, t’ho passes molt bé.

El que estaria bé és que a primer de batxillerat poguéssim tornar a fer l’intercanvi amb la mateixa parella, seria un retrobament molt emotiu perquè veuríem com hem canviat i podríem parlar sobre tot el que hauríem fet durant aquells tres anys.

No m’ho pensaria ni dues vegades si em diguessin de tornar-hi ara mateix!