Un viatge per recordar

Aquest mateix mes, 30 dels alumnes de segón vam participar en un intercanvi amb Kirtchaten, Alemanya.

Ha sigut una experiència que difícilment oblidarem, hem conegut gent nova, una nova cultura, una nova forma de fer..

Ami em va tocar amb la Marie Brosh, tenia el típic perfil de nena alemanya: rossa, amb ulls blaus i galtes rosades.
Estava allotjada al mateix poble de l'escola a tan sols 7 minuts caminant. Era una família molt creient , fins i tot a l’ habitació on dormia hi havia penjada una creu!

La gent és molt diferent a la d'aquí, tothom és educat i respectuós però alhora són molt més tancats.
Quan estàvem a Alemanya nens i nenes mai es barrejaven a l'hora de quedar i eren selectives a l’elegir amb qui volien passar la tarda; es a dir , tots plegats, no volien quedar mai.

El que em va desagradar més va ser el menjar, em costava molt adaptar-me al que hi havia ja que no m'agradava . Cada dia esmorzava, dinava i sopava el mateix.
A Alemanya, a diferència d'aquí, no s'asseuen tres cops per dia a taula sino que fan un esmorzar contundent i van picant entre hores, un menjar molt típic que menjava sempre era el brètzel!

Vaig disfrutar més quan ells van venir aquí, les activitats que fèiem eren mes divertides i quedàvem tots junts per anar a sopar, anar a la platja i no hi havia tantes hores mortes, sense fer res.

Vam tenir mala sort amb el clima, tot el dia plovia, gairebé no vam veure el sol. Diumenge, el dia que vam estar amb la família, va haver-hi una forta pedregada, encara que ells ja hi estaven acostumats.

Tot i que algunes estones m'avorrís i el comiat amb els companys alemanys fos dur, ha sigut un viatge inoblidable que m'ha donat a conèixer nova gent, nova cultura i sobretot m'ha fet fer nous amics a 1.609 kilòmetres de mi!