La gran estada a Alemanya

El primer dia vam haver d’anar les dos primeres hores de classe però, sense llibres. Tots estàvem molt nerviosos i a la vegada molt emocionats de veure els nostres companys alemanys.

Quan vam arribar a Kirchzarten vam veure que era un poble molt bonic i acollidor. Quan vaig veure  la meva companya d’intercanvi,l’Anna, vaig anar corrents a abraçar-la. Era molt simpàtica i divertida, igual que la seva família, tots em van acollir molt bé.  Tots vam portar regals típic d’Espanya . Com galetes,pernil, llonganissa,tasses...

El segon dia vam anar sense els nostres companys alemanys a una muntanya on hi havia un castell antic. Al camí cap al castell ,que era al cim de la muntanya, va ser el que més em va agradar. Era un bosc preciós. Era tot verd, d’un verd molt bonic, i es respirava aire pur. Després, al castell, hi havia unes vistes molt boniques de Freiburg i les altres muntanyes.  Vam baixar del castell i vam dinar. A continuació, vam anar a jugar a bitlles amb els alemanys. Va ser molt divertit.

El tercer dia vam anar a una altra muntanya, on hi havia una activitat molt divertida! Era com una atracció que baixava des de dalt de la muntanya fins a baix però anava fent corbes, i hi havia vegades que havies d’anar frenant per precaució. Per la tarda d’aquell mateix dia, la família em va portar a un restaurant típic de la Selva Negra, i el menjar era boníssim.

El quart dia, que era un dissabte, vam anar a fer una gimcana per Freiburg. Em va semblar una ciutat bonica. Després vam anar a comprar roba. Per la tarda vaig ensenyar a la seva mare a fer el pa amb tomàquet i els hi va agradar. Per la nit vam quedar uns quants amics per veure Eurovision, i ens ho vam passar molt bé.

El cinquè dia vam anar a Europa Park, el parc d’atraccions més gran d’Europa.  Va ser al·lucinant. Tot i que va ploure per la tarda però no em va importar.

El sisè dia vam anar amb els alemanys a Strasbourg, una ciutat de França però estava molt a prop d’Alemanya. Era molt bonic i vaig aprofitar per provar un dolços francesos que allà venien, anomenats “macarons”.

L’últim dia vam anar  a un lloc on ens van explicar l’ús de l’aigua en cases antigues.  Per la tarda vam fer un sopar tots junts. Aquella tarda per alguns va ser una mica trista. Jo i la meva alemanya ens vam unir molt. Vam ser com germanes durant aquelles dues setmanes. I va ser molt trist saber que l’intercanvi s’havia acabat. Va ser molt divertit i vaig passar-m’ho molt bé. Mai no ho oblidaré. I estic segura que tornaré a veure l’Anna, ho tinc molt clar.