"Bonus"pati

En realitat, hi ha molts moments que han sigut molt agradables durant aquests dos anys d'institut però recordo molt bé un d'ells.

Era un dia qualsevol en la típica i aburrida hora de matemàtiques, la classe acabava a les 11:30 i després anàvem al pati. tots estàvem fent els deueres cuan a les 11 en punt, que quedava mitja hora per sortir al pati, la Anna María va dir:
- Vinga recolliu les coses
Tots ens vam mirar sense saber què fer, ens vam adonar que no s´havia donat compte que quedava mitja hora de classe.
Llavors, actuant amb normalitat, ens vam aixecar tots i vam sortir.
Baixàvem les escales de l'edifici rient i a la vegada molt sorpresos per l'error de la professora.
El pati estava totalment dessert i em va arribar al cos una gran sensació de benestar al pensar que teníem una hora sencera de pati.
Cuan ja feia 10 minuts que érem allà, l'Anna María va baixar corrents a buscar-nos per dir-nos:
-Ei! Va! pujeu que encara no a acabat la classe! No m'havia donat compte.
Nosaltres fèiem veure que tampoc ens havíem adonat  i ens feiem els sorpresos pero li vam suplicar que ens deixès quedarnos allà.
Ella va fer un gest de compassió cap a nosaltres i ens va dir que sí. Una resposta que mai hauríem esperat d'ella.