El millor
moment d’aquest curs a l’ institut, per a mi ha sigut quan en vam comunicar que
podria fer les dues setmanes d’intercanvi amb Kirchzarten
Alemanya.
Va ser una
sensació inexplicable, molta alegria i emoció, per primera vegada a la meva
vida sortiria del país, coneixeria una nova cultura, un altre país, noves
persones i costums. Viatjaria per primera vegada a amb avió i l'experiència de
fer-ho amb els amics em semblava genial.
Contava els
dies que faltaven, estaven tots molt nerviosos, però primer a finals de març
havíem de rebre els nostres companys Alemanys a casa nostra, i això també tenia
el seu que! Sovint pensava, serà simpàtic, connectarem bé, tindrem les
mateixes afinitats.
El dia que van arribar a Premià, estàvem tots
a la porta de l’ institut super nerviosos, quan va arribar l’autobús, van haver-hi alguns crits
d'emoció, quan els Alemanys van baixar estaven tots una mica seriosos, suposo
que el primer moment és el més difícil, però de seguida vam trobar els nostres
companys, el meu es deia Pipo i va ser
una setmana estupenda, ens ho vam passar d’allò més bé, pràcticament no vam fer
classes i a les sortides tots plegats molt divertides, després quedaven tots els amics amb els nostres alemanys i sortíem a fer un volt,
inclús ens vam banyar a la PLATJA!!! en ple mes de març... Van ser dues setmanes
estupendes.
Molt bé.
ResponEliminaRecorda que els gentilicis van amb minúscula perquè són noms comuns: alemanys i catalans