El millor moment d'aquest curs per mi va ser quan la Marga la professora d'Alemany i responsable del intercanvi va picar a la porta de la classe i ens va anar cridant un a un les persones que aniriem a Alemanya per practicar i millorar l'anglès.
Jo, en aquell moment em estava molt emocionada i conteta ja que podria disfrutar d'un magnífic intercanvi.
També ens va donar uns papers on ens explicava com era la nostra corresponsal, si tenia alguna al·lèrgia i com era la seva família.Totes les parelles tenien coses en comú, la Miriam i jo ens assemblavem molt. Aixó també va facilitar les coses. També estava el seu correu electrònic i des del moment que vaig arribar a casa vaig començar a comunicar-me amb la Miriam. Al poc temps vam ser molt bones amigues.
La primera part del intercanvi va ser a Catalunya, al veure per primera vegada a la Miriam vaig pensar que seria molt tímida peró després vaig descobrir que era una molt oberta i simpàtica. Juntes vam passar una gran setmana.
La segona part era a Kirchhzarten, un petit poble de la Selva Negra, al arribar allà jo estava molt nerviosa ja que no sabía com eren els seus pares, al poc temps vaig poder veure que eren molt simpàtics i carinyosos i em van fer sentir com si fós de la seva família. Ho vaig passar molt bé!
Van ser unes dues setmanes inoblidables.
A mi també em va passar això ja que el primer dia la meva alemanya i jo no parlàvem massa, al sopar del primer dia van parlar sobretot en alemany ja que teníem dos alemanyes , de la meva germana i meva.
ResponEliminaBet