El millor moment

El millor moment que he passat en l'institut durant aquests dos anys que hi porto va ser l'arribada dels alemanys a Premià. Tot i que no tots els meus amics hi eren vaig passar uns bons 5 minuts d'espera amb el Pol Gant i el Jesus Olmo. Jo vaig arribar una miqueta tard però encara no havien arribat. Encara recordo l'arribada de l'autobús. Algun crit d'emoció, algun per a obrir el pas... Ami em va semblar veure al meu company, però un altre es va posar al davant. Bocabadat es un bon adjectiu per descriure com em vaig quedar al veure aquell estranger a un parell de pams davant meu. Vaig dir "Fabian?" i sorprès em va contestar que no amb el cap. Vaig apartar-lo, suaument, i una mà em va saludar i li vaig tornar el salut. Molta gent emocionada, amb cares rares, amb somriures i intrigats per saber que deien els alemanys entre ells. En el meu cas vaig tenir molta sort de que em toques un noi com en Fabian. Teniem i tenim els mateixos gustos, l'esport, sortir de casa i els videojocs. Aquelles dues setmanes vaig passar molts bons moments amb el Fabi, amb amics d'aquí, amb la seva família i amb més.