Diari d'un dia de l'estiu

Dissabte, dia 5 de juliol,
En despertar-me vaig haver de dutxar-me i anar a esmorzar. Havíem d'anar a un casament de la meva cosina María i el seu actual marit David, fan una parella molt bona. Després ens esperava un llarg i calorós viatge als meus pares, al meu germà i a una tieta meva. Va ser un llarg viatge cap a Florejacs. Ens esperava gairebé dues hores de carretera. Ens vam perdre cap al final i això va provocar un augment de temps en el camí. Vam anar a parar a un poble d'unes 10 o menys persones, vam tornar enrere i agafar altre cop la carretera. Els cinc junts vam dinar a un restaurant, però encara no hi arribàvem al poble. Ens quedava poc camí i en un tres i no res el vam acabar. Ja hi érem a Florejacs! Ens vam instal·lar en una casa junt a una altre part de la nostre família. La casa era molt acollidora, bonica i ample. Vaig estar un parell d'hores amb el mòbil i amb música. Desprès ens vam anar a posar "guapos" per al casament que ens esperava. Vaig saludar a la família que encara no havia vist, vaig anar a per un suc i em vaig estar amb els meus cosins. Al cap d'una estona vam agafar lloc i va començar la cerimònia. No va ser gaire normal, va ser entre comèdia i seriositat, molt ven dirigida per en Palmer, amic dels nuvis i parella de la cosina de la María, per lo tant es coneixien molt. Quan els discursos van finalitzar i la família per part de la núvia vam anar darrere d'ells al temps que cantàvem "ja surt el sol". El ridícul no va ser més del que ens esperàvem. Van servir aperitius que representaven el primer plat del sopar i es van fer un munt de fotografies. Vam anar a sopar i cap el postres vam començar una batalla de "conguitos" amb la taula del costat.

Diumenge, dia 6 de juliol,
La festa no havia pas acabat i ja eren més de les dotze, vam anar a ballar tots. Vaig veure al meu pare sol i vaig decidir acompanyar-lo. Uns xicots alts em van preguntar si volia donar un tomb pel poble amb ells, vaig dir que si. Tenien 16 i 17 anys i m'havien confós amb un dels de la seva edat! Després vam tornar a la festa i ens vam dedicar a fer bromes. Hi havia un d'aquells lavabos portables. Teníem un parell de "walkie-talkies", col·locàvem un dins el lavabo i l'altre el teníem nosaltres. Quan un individu entrava, jo em posava davant la porta fent de la seva sortida impossible i el meu amic anava parlant amb ell, fent-li por. Després m'anava corrents i ens amagàvem. Va ser molt divertit. Ens vam anar a dormir a les 4 de la matinada. Al dia següent vam tornar a agafar la carretera infernal a les 12. A les 2 ja érem a Premià. Va ser un bon cap de setmana i sem va passar molt ràpid. Respecte a Florejacs només puc dir que era preciós, i abans s'escrivia Florexhacs. El diumenge per la tarda no va ser gaire important vaig anar a patinar i després amb uns amics a la plaça de la Sardana.