Intercanvi

Aquest any, alguns alumnes de 2n d’ESO, hem fet un intercanvi amb l’escola Marie Curie-Gymnasium, d’Alemanya. Fa mes d’un més que les nostres parelles d’intercanvi van venir aquí, però tan sols fa una setmana nosaltres érem allà, de manera que encara ho tinc fresc, tot i així, no crec que ho oblidi mai; i no perquè hagi sigut excepcionalment divertit, emocionant o emotiu, sinó perquè ha sigut la primera vegada que he anat a l’estranger sola, a més, era un país desconegut per mi, ja que no l’havia visitat amb anterioritat.

La meva parella és diu Florinne Bienhuels, i he de dir, no pas alegrement, que no hem connectat ni una mica, és mes, no crec que tornem a parlar ni tan sols per email. Això no treu que m’ho hagi passat genial gràcies a les activitats incloses, a la meravellosa i nombrosa família que m’ha acollit i, com no, al fet d’haver estat una setmana a Alemanya aprenent de prop la cultura i els costums de la gent d’allí, que és del que parlaré en aquesta redacció.

En les activitats no m’hi esplaiaré gaire; com quan els alemanys van venir aquí, a vegades les activitats eren amb la nostra parella i a vegades només els que estaven de “visita”. Com era d’esperar, vam anar moltes vegades a la muntanya, també vam fer un parell de gimcanes i vam veure una classe d’allà, en la que no em vaig assabentar de res; era d’història.

Els pares es deien Jorge i Tanja, la Florinne era la gran i els seus germans es deien Leonnie (12), Silja (8), Amelie (3) i Fabio (2). Com que comencen a apendre anglès als 11 anys, amb els petits no hi podia parlar, però ens vam caure molt bé, eren alegres i molt adorables, l’Amelie, a més, era molt carinyosa. Amb la mare també ens vam caure molt bé, i la seva energia i alegria constants són dignes d’admiració, tenin en compte que la casa semblava una llar d’infants; a vegades, fins i tot, venien els fills dels veïns a jugar, amb el pare no vaig tenir gaire contacte.

Principalment, vaig preguntar pels costums culinaris, a petició de la meva mare, però sense intenció vaig descobrir un munt de coses, una d’elles, el fet de no tenir horaris per menjar, em va impactar bastant.

En general, ha estat molt bé.

Alba Font García